Osmosi...

Et sento i no hi ets.
Et veig sota les estrelles.
Tot envoltat de fades fervents.
Unes joves i altres velles.
Ben belles,
Totes.
Màgia d’ones
de la mar emocional
de les estones.
Breus i intenses,
fondes.
L’aire de l’infinit
Viola tots els sentits
I allò que no entenem,
parasita,
dins l’ànima,
viva.
Som eterns i engendrats
per la sang púrpura,
d’una joventut tossuda i pura.
És màgia l’osmosi amb la natura.
És màgia l’osmosi de l’aventura.
És màgia l’osmosi de totes les criatures.
És màgia l’osmosi entre tu i jo.
És màgia l’osmosi del talent i del do.
És màgia l’osmosi de l’estima.
És màgia la vida.
La vida és màgia.
Carolina Ibac



















Ens trobam davant d'un poema amb una força brutal per la seva intensitat. Que la màgia ens acompanyi en el nostre camí per la vida, es farà més agradable també.
A tu què et sembla?


Comentari personal:Moltes gràcies Carolina , la veritat que m'ha agradat el poema. la màgia li dóna encant a les coses i alegria a aquesta vida.Todo aquesta embolicat d'ella