Les papaiones...

Els lepidòpters (Lepidoptera) :són un ordre d0insectes endopterigots . És el segon més nombrós en la classe dels insectes. Inclou papallones, arnes, i hespèrids . Aquest ordre conté més de 180.000 espècies distribuïdes en 128 famílies i 47 superfamílies. En nombre d'espècies descrites només és superat per l'ordre dels colèopters (escarabats).
Coloració:

En l'ordreLepidoptera la coloració, especialment la de les ales, arriba a la màxima especialització. Morfològicament, la superfície alar està recoberta d'escates la superfície de les quals posseïx multitud d'arestes longitudinals (separades de vegades a menys de 1 ?m, és a dir, la mil·lèsima part d'un mil·límetre) que alteren la reflexió de la llum produint colors molt cridaners i freqüentment tornasolados i iridiscentes.













Alimentació:

Les erugues s'alimenten de la matèria vegetal que les envolta: fulles, flors, fruits, tiges, arrels, el que els dóna gran importància agrícola al constituir plagues importants a cultius. Algunes espècies són capaces de minar (generar túnels) en les superfícies de les quals s'alimenten. Unes altres, en canvi, aprofiten les manufactures humanes, o bé productes emmagatzemats (farines, grans...). Els adults, llevat de els representants de la família Micropterigidae (l'alimentació de la qual, derivada de la seva capacitat masticatoria, abasta a pol·len, esporas de fongs, etc), s'alimenten libando, és a dir, absorbint néctar o altres substàncies líquides mitjançant el seu aparell bucal lamedor-chupador (espiritrompa). No obstant això, existeixen espècies el cicle vital de les quals exigeix una curta fase de imago: en aquests casos, l'adult ni s'alimenta, sinó que destina totes les seves energies a la reproducció.

• Significado de mariposa:

Una mariposa es un símbolo de una transformación en la vida, una mariposa pasa de arrastrarse en la tierra a tocar el celeste azul del firmamento con una sensación de libertad y ligeresa, en pocas palabras podría significar el mismo significado de la vida humana, al final todos luchamos por ser mariposas.



MARIPOSA DE OTOÑO

LA mariposa volotea
y arde —con el sol— a veces.

Mancha volante y llamarada,
ahora se queda parada
sobre una hoja que la mece.

Me decían: —No tienes nada.
No estás enfermo. Te parece.

Yo tampoco decía nada.
Y pasó el tiempo de las mieses.

Hoy una mano de congoja
llena de otoño el horizonte.
Y hasta de mi alma caen hojas.

Me decían: —No tienes nada.
No estás enfermo. Te parece.

Era la hora de las espigas.
El sol, ahora,
convalece.

Todo se va en la vida, amigos.
Se va o perece.

Se va la mano que te induce.
Se va o perece.

Se va la rosa que desates.
También la boca que te bese.

El agua, la sombra y el vaso.
Se va o perece.

Pasó la hora de las espigas.
El sol, ahora, convalece.

Su lengua tibia me rodea.
También me dice: —Te parece.

La mariposa volotea,
revolotea,
y desaparece.

Pablo Neruda