BLOGGER TEMPLATES AND TWITTER BACKGROUNDS

Quina és la seva preferència a l'hora de viatjar

miércoles, 5 de mayo de 2010

Tema libre "Turquia"...

Comentari personal: Per la seva història, per la diversitat de religions, pel exotismo dels seus paisatges pel seu singular sistema de vida he triat aquest tema per que em atrea muchisimo, tinc gran interes a conèixer aquest pais. Ha estat motiu d'inspiració per a poetes i musicos. Ojala tingui aquesta de poder conèixer-lo en profunditat.

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti) és un Estat euroasiàtic que ocupa la península d'Antòlia al sud-oest de l'Àsial', així com Tràcia i Rumania als Balcans , regió del sud-est d'Europa . Turquia té frontera amb vuit països: Bulgària al nord-oest, Grècia a l'est, Geòrgia al nord-est, Armènia, Aserbaitjan i Iran a l'est, i Iraq i Síria al sud-est. Les fronteres marítimes són el mar Medirerranial sud, el mar Egeu a l'oest i el mar Negre al nord. El mar de Marrmara i els estrets turcs] separen Anatòlia de Tràcia, que delimiten les fronteres entre Àsia i Europa; per tant Turquia és un Estat transcontinental.

Atesa la seva localització estratègica entre dos continents, la cultura de Turquia és una mescla única de les tradicions orientals i occidentals. Hi van existir diverses entitats polítiques des de l'Antiguitat. Les tribus turques van envair el territori el segle XI. L'imperi Otomà va començar a expandir-se a partir del segle XIV . En l'actualitat, Turquia és una república constitucional, unitària, democràtica i secual , conformada després de la caiguda de l'imperi Otomà en la Primera Guerra Mundial. Des d'aleshores, Turquia s'ha integrat cada vegada més amb Occident i és membre de diverses organitzacions com ara el Consell d'Europa (1949), l'OTAN, (1952), l'OCDE (1961), l'OSCE (1973) i el G20 (1999). Turquia va començar les negociacions per convertir-se en membre ple de la Unió Europea el 2005, tot i que n'ha estat membre associat des de 1995. Turquia és classificada, segons algunes organitzacions com a país desenvolupat










Llengua...

El turc és l'única llengua oficial a tot l'Estat, una de les llengües oficials de Xipre, i és reconeguda com llengua regional al districte de Prizren de Kosovo , i una de les llengües oficials a diversos municipis de la República de Macedònia , país en què els turcs són més del 20% de la població total.

El turc d'Istanbul és la llengua estàndart oficial de Turquia. Hi existeixen, tanmateix, diversos dialectes, tot i la influència de l'estàndard utilitzat en els mitjans de comunicació i en el sistema educatiu des de 1930. No hi ha cap xifra oficial quant als usos lingüístics de la població turca, ja que els censos no en recull cap informació, de llengua, ni d'etnicitat o afiliació religiosa. Tot i així la Corporació Turca de Ràdio i Televisió, empresa pública, emet programes en diverses llengües locals i dialectes de l'àreb,bosnià, circassià, Kurd i zazaki.














Religió...

L'islamés la religió més practicada a Turquia; nominalment el 99% dels turcs són musulmans,dels quals més del 75% pertanyen a la branca sunni de l'islam. Una minoria considerable, de més del 20% de la població musulmana, està afiliada a la secta shi'a alevi. Els bektashi pertanyen a una ordre sufí de l'islam que és originària de Turquia, que té molts seguidors a la península dels Balcans. La escola del hanefisme de l'islam sunnita és organitzada per l'Estat, per mitjà del Departament dels Afers Religiosos, que control·la les mesquites i el clergat. La resta de la població professa el cristianisme, en especial les denominacions ortodoxagrega, apostòlica grega,apostòlica armènia, catòlica, ortodoxa síria i la protestant, així com el judaisme(sefardita i asquenazita)











La península d'Antòlia , també coneguda com l'Àsia Menor, ha estat una de les regions més habitades des de l'Antiguitat , atesa la seva localització com a intersecció entre Àsia i Europa. Els assentamentsoyuk, Cayonu, Nevali Cori, Hacilar, Gobekli Tepe i Mersin neolític de Catalh , són dels més antics del món. L'assentament de Troia començà des del Neolític i continuà fins a l'Edat de Ferro. Segons els registres històrics, els habitants de la península han parlat llenguesi, llemgues simitiques i llengues caucàsiques . De fet, atesa l'antiguitat de la llengua hitita i la llengua luvita, ambdues indoeuropees, alguns catedràtics han proposat que Anatòlia podria ser el centre hipotètic del qual s'estendrien totes les llengües d'aquesta família.




La felicitat...

La busqueda de la felicitat ha estat una de les metes mes comunes en la humanitat des de sempre. No importa les condicions socials ni econòmiques però és impresindible en la vida tenir moments de felicitat. Lluitem dia dia amb multiples obstaculos, per a arribar a ella. Hi ha diferents perspectives de valorar la felicitat i el que ella la conforma, per exemple per a alguns la felicitat consisteix en l'econòmic(per exemple atresorar molts diners en el banc), per a algú la falicidad consistirà l'arribar a la teva casa i compartir uns riures,intercanvi de paraules, d'impressions, mostres d'afecte etc. Per al meu personalment aquesta consisteix a viure el dia a dia, amb petites coses que em enrriquecen , recordar moments del passat, però tenir molt present un futur proper. Els moments de dolor que he viscut em fan valorar fins al mes minimo fugaç moment de felicitat.

Una imatge que t'hagi impressionat...



He escollit aquesta imatge per la qual m'ha impressionat realment, és summament trist i dura, un nen desnutrit.Es injust tant sofriment per a persones innocents. No sabem valorar les petites grans coses, tenim aliments sans pàra consumir, aigua potable, mes higiene i no el valorem . M'entristeix profundament, però és aquesta cruel realitat.
Em sent impotent.! ¿que puc fer per tu petit?.

martes, 4 de mayo de 2010

Osmosi...


























Et sento i no hi ets.
Et veig sota les estrelles.
Tot envoltat de fades fervents.
Unes joves i altres velles.
Ben belles,
Totes.
Màgia d’ones
de la mar emocional
de les estones.
Breus i intenses,
fondes.
L’aire de l’infinit
Viola tots els sentits
I allò que no entenem,
parasita,
dins l’ànima,
viva.
Som eterns i engendrats
per la sang púrpura,
d’una joventut tossuda i pura.
És màgia l’osmosi amb la natura.
És màgia l’osmosi de l’aventura.
És màgia l’osmosi de totes les criatures.
És màgia l’osmosi entre tu i jo.
És màgia l’osmosi del talent i del do.
És màgia l’osmosi de l’estima.
És màgia la vida.
La vida és màgia.
Carolina Ibac



















Ens trobam davant d'un poema amb una força brutal per la seva intensitat. Que la màgia ens acompanyi en el nostre camí per la vida, es farà més agradable també.
A tu què et semb
la?


Comentari personal:
Moltes gràcies Carolina , la veritat que m'ha agradat el poema. la màgia li dóna encant a les coses i alegria a aquesta vida.Todo aquesta embolicat d'ella

lunes, 3 de mayo de 2010

La tauromaquia ...



La tauromàquia: (del grec ταῦρος, bou, i μάχεσθαι, lluitar) en el seu significat ample, es refereix a tot allò referent a la pràctica de bregar bous, i la seua expressió més elaborada són els Bous al Carrer, una forma d'espectacle festiu practicat al País Valencià i a les Terres de l'Ebre . A gran part de la península ibèrica i a alguns països de Llatinoamericà , es practica el toreig, un espectacle que generalment acaba amb la mort del toro.

Aquesta activitat té antecedents que es remunten finsl'Edat de Bronze, i s'ha desenvolupat al llarg dels segles com una forma de demostració del coratge, en la línia d'algunes tribus que encara practiquen ritualment la transició de la infantesacap a l'edat adulta.

A més de l'espectacle, la tauromàquia inclou la criança dels bous, les normes de protecció i adequació dels carrers, la classificació dels bovins d'acord al seu pelatge, comportament i port, etcètera. Al País Valencià i a les Terres de l'ebre els bous són presents en les festes tradicionals de diversos pobles com ara els Bous al Carrer, els bous a la Mar a Dénia, el bou capllaçat , el bou embolat , i el terico de la Cuerda o bou en corda, a Xiva.

No obstant açò, la pràctica més coneguda a tot arreu del món són lescorregudes de bous, en què un matador brega el bou amb objectes punxents fins fer-lo morir amb una estocada d'espasa, considerades per a molts com a element identitari d'Espanya, de Mèxic, de Baiona i Pamplona al País Basc i de les Boques del Roine, Occitània i alhora en el mateix marc, per algunes comunitats en defensa dels drets animals, com un acte de crueltat.

Història...

Felip V de Borbó (1700-1746) considerava la Festa un espectacle bàrbar i cruel, i la noblesa, fascinada pels usos i costums versallescs portats pel rei i per cortesia cap al mateix, abandonà les places i el toreig a cavall.

Aleshores el poble, va aprofitar l'oportunitat, va saltar a l'arena, es va apoderar de la festa i va crear el torneig tal i com és en l'actualitat. Era el primer pas de la revolució que, suportant-se en el motí d'Esquilache, afloraria després al segle XIX

Durant el primer terç del segle XVIII, fins 1733 , els valirangueros , coneixedors i majorals de les ramaderies , van succeir als senyors; però a partir d'aquesta data el matador de a peu es guanya el favor del públic.

A principis de segle XIX, Ronda (Andalusia) esdevé el centre renovador de la tauromàquia, que adopta la fesomia moderna. Al País Vlencià la primera plaça de bous fou la de Boicairent 1843, que a més és l'única excavada en la roca.

A finals del segle XX , diferents grups ecologistes de països afins revindicaren la prohibició de les corregudes de bous, sense cap èxit aparent. A principis del segle XXI algunes ciutats catalanes, d'entre d'elles Barcelona, han reivindicat certa aversio a aquesta disciplina




És una disciplina i part de l'art, però no suport per a res aquesta practica, ja que és aconseguir una satisfacció d'una manera per a res agradable, "sacrificant a un animal" em sembla terrible. Aunque sigui una font de treball molt important.


Cançó



NIÑA PASTORI Me he vuelto a levantar...
Otra vez me caio me vuelto a levantar y otra vez me caio no quiero sufrir mas ya bastante sufri No me dejes ahora que todo me va mal ya luche con la lluvia y con la tempestad pero ahora sin ti a donde iré a parar Piensa lo que te digo Si tu ami no me quieres te quiero yo, Si tu ami no me quieres te quiero yo, Si tu ami no me quieres te camelo. (por dos) Hay amores que matan te quitan la razón te destrozan por dentro te parte el corazón y tienes miedo a sentir Pero ya estoy cansada quiero seguir sin ti me canse de tu juego y quiero ser feliz contigo no pudo ser todo el amor que te di Piensa lo que te digo Si tu ami no me quieres te quiero yo, Si tu ami no me quieres te quiero yo, Si tu ami no me quieres te camelo. (x5

Comentario personal: Escoltant aquesta cancion m'ha fet l'efecte d'estar no
davant una parella enamorada, mes bé és un amor unipersonal, obstinat i amb tendència al sofriment per part d'ella, li ap
orta una mica aquest sentiment? si, li aporta dolor i desemparament. No troba el suport que ella cerca ni la valoració de la seva lluita per aquesta relacion. No hai aquesta complicitat necessària entre dues persones que s'estimen, és l'exaltació unicamente del seu sentiment i no del no

Tema para un poema...


L'il·lusionisme, també anomenat màgia o prestidigitació, és l'art d'entretenir al públic mitjançant il·lusions misterioses i sorprenents, que creen en el públic la percepció que s'ha produït quelcom impossible, talment com si l'artista tingués poders màgics o sobrenaturals.

La il·lusió que crea un mag és espectacle , però per crear-la es necessiten unes habilitats i moltes hores de pràctica. Si se sap el truc, es perd tota la màgia i ja no té gràcia. La il·lusió, però, és creada utilitzant tan sols mètodes naturals. Els practicants d'aquest art misteriós poden ser anomenats mags, prestidigitadors o il·lusionistes. Artistes en altres mitjans com ara el teatre, cinema, dansa i arts visuals, treballen cada cop més utilitzant mètodes similars, però no donen un èmfasi tan marcat a aquestes tècniques, que consideren secundàries a l'objectiu de crear una actuació cultural



















M'interessa aquest tema, tinc gran curiossitat, és el que he escollit com idea per al poema. "L'il·lusió". Crec que la màgia és preciosa, i que l'il.lusió d'una persona ho és encara més.