M'agradaria que donàssiu la vostra opinió sobre un parell de qüestions que vos plantejo:
2.1. Influeix la poesia en l'educació dels adolescents com tu?
personalment m'encanta la poesia, crec que llegir-la és un bon habit, amb ella adquireixes nous coneixements i et pot aportar varietat de sensacions. Creo que pot influir favorablement
2.2 Quina importància té la poesia en l'educació de la sensibilitat?
La poesia són un conjunt de pensaments i emocions,el qual l'autor expressa per la qual cosa creo que té molt a veure amb la sensibilitat.
2.3. Caldria donar-li més importància als instituts?
Deberiamos donar-li importància , ja que la poesia és preciosa, i ens pot aportar nous coneixements i sentir el que realment sent l'autor del poema, com ho viu moment a moment...
2.4. Què es pot aprendre amb la poesia?
pots aprendre a analitzar-la , a entendre-la i fins a pots crear poesia
La il·lustració és de Zábranský Vlastimil
3. Transforma en prosa el poema Amor en la biblioteca de Liliana Cinetto i explica'n l'argument. Copia el poema al teu blog també, com sempre.
Amor en la biblioteca Liliana Cinetto (traducció M. Dolores Insa) Conten que conten que hi haviauna vegada una princesa que vivia en un estant d’una vella biblioteca. Sa casa era un conte de fades, que quasi ningú no llegia, estava entre un diccionari i un llibre de poesia. Solament alguns xiquets n’acariciaven les pàgines i visitaven de vegades el seu palau de paraules. Des de la torre més alta, sospirava la princesa. Llàgrimes de tinta negra lletrejaven la seua tristesa. És que ella estava avorrida de viure la mateixa història que de tant repetirse es sabia de memòria: una bruixa l’encisava per envejar la seua bellesa i el príncep la salvava per a casar-se amb ella.Conten que conten que un dia, just a l’últim estant algú trobà un altre llibre que no havia vist abans. En obrir-lo amb suavitat de les seues fulles groguenques va eixir un capità pirata que estava en aquesta novel·la. Aguaitada entre les pàgines la princesa el mirava. Ell dibuixà un somriure tan sols per saludar-la I taral·lejà la canço que el mar li canta a la lluna i li regalà un collar fet d’algues i d’escuma. Assegut sobre un rengló el pirata, cada nit, l’esperava en un cantódel capítol catorze. I la princesa muntava una escala de síl·labes per trobar-se el pirata en l’última represa. Així es quedaven tot plegats fins que traspuntava el sol, escoltant el murmuri tebi del mar, en un caragol. Conten que conten que al maig els dos se n’anaren un dia i deixaren en els seus llibres moltes pàgines buides. Els personatges del llibre “Les princeses dels contes no se’n van amb els pirates”. Però ells ja estaven lluny, molt lluny, en alta mar i escrivien una altra història conjugant el verb estimar. El pirata i la princesa aferrada al seu braç d’acer naveguen per set maren un vaixell de paper.
personalment m'encanta la poesia, crec que llegir-la és un bon habit, amb ella adquireixes nous coneixements i et pot aportar varietat de sensacions. Creo que pot influir favorablement
2.2 Quina importància té la poesia en l'educació de la sensibilitat?
La poesia són un conjunt de pensaments i emocions,el qual l'autor expressa per la qual cosa creo que té molt a veure amb la sensibilitat.
2.3. Caldria donar-li més importància als instituts?
Deberiamos donar-li importància , ja que la poesia és preciosa, i ens pot aportar nous coneixements i sentir el que realment sent l'autor del poema, com ho viu moment a moment...
2.4. Què es pot aprendre amb la poesia?
pots aprendre a analitzar-la , a entendre-la i fins a pots crear poesia
La il·lustració és de Zábranský Vlastimil
3. Transforma en prosa el poema Amor en la biblioteca de Liliana Cinetto i explica'n l'argument. Copia el poema al teu blog també, com sempre.
Amor en la biblioteca Liliana Cinetto (traducció M. Dolores Insa) Conten que conten que hi haviauna vegada una princesa que vivia en un estant d’una vella biblioteca. Sa casa era un conte de fades, que quasi ningú no llegia, estava entre un diccionari i un llibre de poesia. Solament alguns xiquets n’acariciaven les pàgines i visitaven de vegades el seu palau de paraules. Des de la torre més alta, sospirava la princesa. Llàgrimes de tinta negra lletrejaven la seua tristesa. És que ella estava avorrida de viure la mateixa història que de tant repetirse es sabia de memòria: una bruixa l’encisava per envejar la seua bellesa i el príncep la salvava per a casar-se amb ella.Conten que conten que un dia, just a l’últim estant algú trobà un altre llibre que no havia vist abans. En obrir-lo amb suavitat de les seues fulles groguenques va eixir un capità pirata que estava en aquesta novel·la. Aguaitada entre les pàgines la princesa el mirava. Ell dibuixà un somriure tan sols per saludar-la I taral·lejà la canço que el mar li canta a la lluna i li regalà un collar fet d’algues i d’escuma. Assegut sobre un rengló el pirata, cada nit, l’esperava en un cantódel capítol catorze. I la princesa muntava una escala de síl·labes per trobar-se el pirata en l’última represa. Així es quedaven tot plegats fins que traspuntava el sol, escoltant el murmuri tebi del mar, en un caragol. Conten que conten que al maig els dos se n’anaren un dia i deixaren en els seus llibres moltes pàgines buides. Els personatges del llibre “Les princeses dels contes no se’n van amb els pirates”. Però ells ja estaven lluny, molt lluny, en alta mar i escrivien una altra història conjugant el verb estimar. El pirata i la princesa aferrada al seu braç d’acer naveguen per set maren un vaixell de paper.
0 comentarios:
Publicar un comentario