2. Comenta deu dels trenta-tres refranys sobre el sol que tens a continuació:
Sembla que per fi el sol comença a prendre possessió del temps (ganes tenim) i que la primavera campi realment per tot arreu. Després d'aquest llarg hivern necessitam ja l'escalfor del sol. Per a donar-li la benvinguda, he seleccionat un grapat de dites i refranys d'aquest astre.
Dites populars i refranys del sol
Aigua de juliol encén el sol
Al juliol, trau les garbes al sol
Al mes de Juliol, a l'era hi fa bon sol
Any de sol, any d'alegria
Bon sol per Sant Jordi i Sant Marc i podràs veure el vi a raig
Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga
Crema més el sol d'Abril que el de tot l'estiu
De l'aigua d'octubre i de sol de maig, naix el blat
Del sol d'hivern i de núvols d'estiu, enganyats eixiu
El sol de març porta refredats
El sol de juny estalvia llum
El sol de Març es nota set anys a la cara
El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis, pagès, en res d'eixut
El sol, a l'hivern enmadrat, es lleva tard i s'acotxa aviat
En presència del sol, poca llum és gresol
Hivern molt assolellat, estiu molt ventat
Pel Juny, molt sol i molta son
Pel juliol, pobres dels que estan al sol
Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent
Per l’Octubre, fuig de l’ombra i busca el sol
Pluja d'Abril i sol de tardor, solen fer l'any millor
Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se'n escapa
Quan plou i fa sol, passeja el caragol
Quan surt el sol, surt per a tothom
Qui té sol, que més vol?
Rojor al vespre, sol a la finestra
Sol blanc, senyal de fang
Sol de febrer, emmascara com un calderer
Sol eixint, Déu ens do un bon pensament
Sol i aigua, temps de Març
Sol matiner no dura dia sencer
Sol que pica, aigua segura
Vent de llevant, sol triomfant
-El sol de juny estalvia llum
-el sol de juny és molt agradable desprèn immensa alegria i amb energia per a gaudir
-Pel juliol, pobres dels que estan al sol
-arriba el sol amb força, dias calorosos i aclaparadors per a la gent que treballa sota aquest sol abrasador.
-Qui té sol, que més vol?
-Si tens sol tens alegria, Que mes deceas?
-Sol matiner no dura dia sencer
-La temperatura agradable , no dura tota el matí, sinó un període de temps
-Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se'n escapa-
-quan el sol dóna temperatures altes no tenim mes remei, que conviure amb ella, mentre duri aquesta etapa
-Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent
-Significa que quan hi ha temperatures baixes, en l'ivern cerques de mes bones, mes agradables
-Per l’Octubre, fuig de l’ombra i busca el sol
-en Octubre es el comenzament de baixes temperatures i fugim d'aquestes pero cercar un ambient agradable
Pluja d'Abril i sol de tardor, solen fer l'any millor
-La puja d'Abril i el sol de tardor, son moments agradables , sense un sol abrasador
-Quan surt el sol, surt per a tothom
Quant surt el sol tots ens tenim que exposarnos a la sevaseva temperatura
lunes, 31 de mayo de 2010
Dites populars i refranys del Sol...
Perfecció somniada...
Plena d’alegries i de penes.
Les enyorances es troben al fons.
Les esperances, a dalt de tot.
Les limitacions són obstacles
que fan pagar sempre un preu.
doncs veig l’aire molt pur,
rere tot aquest fum.
rodegen cada instant.
M’ajuden a tirar endavant,
amb totes les responsabilitats.
Conec d’a prop la maduresa.
La bogeria em fa somniar.
I al llevar-me,
es torna perfecta,
sempre.
i
e t e r n a
El pensament m’ajuda a ordenar,
tot caminant, per sota les estrelles .
Són elles les que m’enlluernen.
bategant.
És molt bonic Carolina… i m’agrada que Mauri s’asseu reflectit en el poema
És el teu torn...
(Poema dedicat a en Jaume Oliver Vidal)
Segueixes el corrent.
Et porten present.
Sents sempre sent.
per converses encantades,
entre boscos i fades,
amb companys i companyes.
És el moment de dir la teva.
Llança el teu tro!
Tots escoltem la teva ciència.
ens durà la teva essència:
Di___vertit
tot despullant-te a la vida.
No hi ha qui t’aturi
davant les injustícies,
davant la veritat fictícia.
Tornaràs de la tornada
-dels astres-
més enllà de l’albada.
molt bo el poema, Jaume és una persona molt expressiva , extroveritida i desprèn molta alegria, creo que es sentira identificat
A coll i ment...
(Dedicat a la Lupe Romero Bustos)
S’estén dins el mirall d’una ànima blanca
Somriu dins el riu d’aigües sanes.
Ofereix les seves mans
a qui li demana.
Casa seva, ara, és una altra terra.
Lluita, s’adapta i continua,
sempre amb optimisme.
No existeixen, per ella, barreres.
Per ella, no existeixen fronteres.
Per ella, existeixen les essències…
… ben pures i ben netes.
La confiança la fa propera.
L’amistat no té espera,
Lluita contra les guerres.
Està sempre a l’aguait
de les necessitats alienes,
per poder escampar
allò que potser espera:
Fuig de les penes.
Creu en les estrelles.
-Sense reserves-
amb un somriure -sempre-.
Carolina Ibac
M’he emocionat amb el poema jiiji, tenia molta curiositat i intriga. Moltes gràcies Carolina per dedicar-nos el teu temps
un besitO!Mirada bruna aturada...
(Poema dedicat a la Míriam)
Mirada bruna aturada,
que guaita les onades.
Des de la distància,
contempla amb ànsia.
Es despulla de la superfície.
S’endinsa en la mar blava,
amb valentia, sense recança,
amb alegria i entusiasme.
Neda, sense por.
Riu, entre braça i braça.
-és un món-
Balla, a cada ventada.
La tempesta arriba
I amb ella, la ira.
Sonen els trons
i les malediccions.
Els onatges s’esveren.
El vent bufa ben fort.
El cel no espera.
La llum se’n fot.
Moments espontanis
que empolsinen vigor
no hi ha qui la calli
quan té la raó.
És ella, de mena.
És ella, ben tendra.
És ella, sempre.
És ella, eterna.
Carolina Ibac
És molt agradable el poema, transmet bones sensacions!!
miércoles, 26 de mayo de 2010
Com has viscut aquest curs de 2n de PQPI...
2. Fes un escrit on expliquis tot el que t'ha passat i com has viscut aquest curs de 2n de PQPI. Activitats, vivències, maneres de fer feina, relació amb els companys, amb les professores, notes, matèries apreses. Tot el que vulguis contar, des de principi de curs fins al moment, i el que ha represetat per a tu, acadèmicament i personalment
Considerant que tots els alumnes estem vivint un procés de continus i profunds canvis creo que hem arribat a assolir una bona convivència rica, en sentiments. Aquesta convivència també l'hem compartit amb els professors que ens guian en nustros projectes i imparteixen coneixements, intercanviant conceptes, idees i anecdotas. Aquest any de curs 2 de PQPI ha llançat llum sobre les meves perpectivas de vida, s'han accentuat les meves preferències i les meves capacitats. Asi també com les meves limitacions (matematicas) uiiiiiiiiiiiiii =( He après a diferenciar els conceptes no solament de coses de l'estudi sinó tambien de coses de la vida. El segon de PQPI és un esglaó molt important en l'escala de la meva formació. Que ens oferirà la destinació? no ho podem saber però si podem esforçar-nos en millorar-lo.
Maig me he sentit tant bé com aquest any i el anterior.
Rere el silenci...
Sempre espero emocionada els teus poemes, amb la curiositat i intriga. M’ha agradat molt el poema. M’agrada que Tere s’asseu identificada amb la seva personalitat. 
(Dedicat a na Maria Teresa Gayá Ferrer)
Filla de l’Orient.
Escolta en tot moment.
Aprèn, pacient.
Calma present.
Rere el silenci,
s’amaga dolça
a primera volta.
Rere el silenci,
Una flor s’obra.
I la seva olor omple.
És una font que veu de l’aigua.
S’emplena, gota a gota, constant.
Un tap tímid l’empresona, compacte.
És un cau de sentiments que esperen.
És un racó ple de força, d’essència, forta
La paciència espera la confiança, mentre.
El seny i la por fan l’amor a dret i a torta.
El got mig ple, mig buit, és allà sempre.
I ella va bevent, amb pauses… eternes.
I esperem, expectants, -el seu esclat!-
I quan arriba… el suro surt desbordat.
Temps de celebració, l’ànima és oberta.
Podem, per fi, veure la font i beure d’ella.
L’aigua transparent i quieta és ben neta.
Calia esperar, com els bons vins de la terra.
Calia esperar, per abraçar les seves idees.
No tot és de cop i prou, no tot és de sobte.
Cadascú tenim el nostre ritme, constant.
Altres molt accelerats i d’altres, no tant.
Però tots seguim la mateixa línia, la vida.
Uns van endavant, amb els riscos saltant.
Altres enrere, a cada pas que fan, pensant.
Ella, callada, pensa i rumia, rialles contínues.
Dolça vida, dolça ànima, dolça especialitat.
Beu d’aquesta ampolla – i la sentiràs tota -.
Sent aquesta ampolla – i te la beuràs gota
… a …
gota. -
…dolça.
jueves, 20 de mayo de 2010
"Amor nat"...
Crec que el poema és romantiquísim. Són dos enamorats que transmiten els seus sentiments i emocions. És preciós!
El sol acaronava la meva pell bruna.
I tot d’una, vaig trobar un tresor.
Era una llum feta d’espurnes.
Començà a volar
i jo la vaig voler atrapar.
Fugia i fugia, d’aquí cap allà.
De sobte, enmig del cor, em penetrà.
I des d’aleshores que no deixo de somniar.
Ens calíem i per això ens hem trobat.
Ara la joia és a la meva mar.
Ja tinc la meva altra meitat.
I no la deixaré anar.
Quan et miro, veig la profunditat.
Les nostres ànimes s’han barrejat
Els nostres batecs són a compàs.
Ja no hi ha aturada fins al final.
Et parlo sense parlar.
M’entens sense escoltar.
Et beso l’esperit sa.
M’has ben enamorat.
M’agradaria que sempre anéssim de la mà
pels camins del temps, fins abraçar l’eternitat.
Seguim la llum...
M'encanta Carolina! El camí segueix i si és la forma de encontar la tranqulidad i la felicitat em sembla perfecte. El que mai jamas perdere l'amistat amb l'és una amistad que valoro moltisim. :)
(Poema dedicat a en David Garcias Nieto)
Cal girar cua.
No seguir endavant,
amb una tortura,
que no deixa de fer-nos mal.
Cal girar cua,
i reprendre la felicitat.
Ja no hi ha més excuses.
És la nostra oportunitat.
Cal girar cua,
i tornar a començar,
amb noves il·lusions,
que es faran realitat.
Cal girar cua.
P
R
O
U
Això ja s’ha acabat!
La llum és estesa,
allà a la “Meseta”.
I el somriure renaixerà,
amb l’estima vertadera
i l’anellada tranquil·litat.
Ben lluny de la fera.
Ben lluny de la bèstia.
Ben lluny dels problemes.
Ben a prop de la pau eterna.
És la nostra revolució.
És el canvi radical,
que ens espera.
És una nova vida
És una nova lluita.
I potser caurem,
però mai dins el forat.
De terra, ens aixecarem
amb força i voluntat.
Tenim l’amor del nostre costat.
Les cadenes ja s’han trencat.
Carrera de fons...
Molt bonic el poema Carolina.
Está bé que el nostre company s’asseu identificat.
(Poema dedicat a en Joan Garcias Vadell)
El tren se m’ha escapat.
Però mai no és tard.
M’esperarà un altre
que ja arribarà.
Sempre tindré temps per endavant.
Sempre tindré temps per pensar.
Sempre el temps estarà al meu costat.
Però l’haig d’alimentar.
L’haig d’aprofitar.
L’haig d’estimar.
* * * * * * * *
S e G o N s
T r O b A t S
* * * * * * * *
Ànima estesa sobre l’esfera.
Llum fosca que em despista.
Mentre volo pel món sobre la catifa,
veig, des de les alçades, la vida.
I la miro, amb recança.
No tot és tan fàcil com diuen.
I l’esforç m’endinsa en el passotisme.
Només una mà amiga.
Només quelcom sincer i vertader.
Només allò més simple.
Sense parafernàlies en el desert.
-veurà la meva essència
sense judicis enrere-
Mireu-me.
No sóc res i ho sóc tot.
Mireu-me,
que sóc aquí.
Mireu-me,
que tinc un destí.
I només jo el faré seguir.
Mireu-me ara.
I espereu a mirar-me demà.
Veureu la calma.
M’hauré trobat.
Sóc rebel amb causa.
Sí, i què?
Però assoliré les fites sense pausa.
Tingueu-ho ben present.
Experiència viscuda , "Pas de mals rotllos"...
L'experiència viscuda en "pas de dolents rotllos" ha estat molt productiva ja que m'ha aportat nous coneixements i resolt petits dubtes, sobre els temes siguienes: alimentació, violència, sexualitat i alcohol.
Per a realitzar el taller teniamos que ser dos companys, Monika i jo eramos el grup d'alimentació, com els nostres companys ens encargabamos de 4 classes 2 d'això , teniamos uns corresponents horaris, i els complim en una setmana.
AL principi la meva companya i jo ens duem una decepció enorme, la primera experiència no va anar del tot productiva ja que no va anar com esperabamos no estabamos adequadament preparades.Però ens va servir de referència per a la segona, la tercera i la quarta pràctica.
Ja hem finalitzat el taller i em quedo amb gran nostàlgia de aver acabat, va anar una experiéncia buenisima.!!!
lunes, 17 de mayo de 2010
Zapatos de tacón...
Zapatos de tacón...
Los zapatos de tacón o zapatos de taco son un tipo de calzado que se caracteriza por elevar el talón sobre la altura de los dedos de los pies. Cuando los dedos de los pies y el talón se elevan por igual mediante se denomina . zapatos de plataforma el efecto de este tipo de calzado es el de aparentar unas piernas más largas. Los zapatos de tacones altos han derivado en una gran variedad de formas y estilos entre ellos se encuentran los tacones de aguja (stilettos), los pump, block, tapered, blade y wedge. Las botas de algunos tipos se consideran también como calzado de tacones altos, un ejemplo son las. botas de cowboy
Historia...
Ya aparecen ilustraciones del antiguo Egipto en el que se representan hombres y mujeres sobre zapatos elevados. Se piensa que el origen de los zapatos de tacón se remonta al siglo XV cuando el uso de los estribos en el manejo de caballerizas hacía necesario que el pie encajara en el estribo durante las maniobras con,caballos este es el fundamento de las botas de cowboy actuales. En algunos dibujos de Leonardo Da Vinci aparecen ilustraciones de zapatos de tacón alto relacionados con el manejo de caballos.
En la boda que se contrajo entre Enrique II de Francia y Catalina de Médici, ella llegó a lucir zapatos de tacón alto, que empezaron a popularizarse gracias a la celebración de este evento. En 1660 un zapatero denominado Nicolás Lestage fue capaz de realizar unos zapatos de tacón alto para el rey Lluis XIV , este diseño pronto hizo su variante para mujeres e incluso madame de Pompadour llegó a vestirlos haciendo de su estilo un nombre "tacones pompadour".
Hoy en día los zapatos de tacones se visten generalmente tan sólo por las mujeres, con la excepción de las botas de cowboy que se reparten entre ambos géneros.
Características...
Los zapatos de tacón poseen diversas categorías una de las más aplicadas es la que incluye la altura del tacón , los grandes diseñadores de moda como pueden ser Jimmy Choo y gucci consideran que un zapato con menos de 6 centímetros es "tacón bajo", mientras que un tacón entre los 6 y los 8.5 centímetros es de "tacón mediano". Cualquier zapato que pase de los 8.5 centímetros es entendido como "tacón alto". Los zapatos de tacones extremadamente altos se suelen emplear en los entornos Fetichistas como simple exhibición.
Este tipo de calzado también se usa en concursos de belleza, principalmente para estilizar la caminata en pasarela.
sábado, 15 de mayo de 2010
La "Por"...
2. Penja al teu blog la narració "Por".
Comentari personal:amb expressions relacionades amb la naturalesa em fa l'efecte d'estar davant una persona molt introvertida amb una vida interior molt rica. Em sembla que és un romàntic. Li agrada sofrir per amor, no obstant això tingui l'oportunitat d'estar amb la persona que estima cerca altra perfecció, el que la seva estimada li oferix no és suficient per al.
Si això què has dit és cert, tinc por. Però no una por qualsevol. És una por d’animalet acorralat, sense rumb, que em fa tremolar com una febrada i bategar el cor en un exercici suïcida que em rebentarà les parets de la vida. No sé en quin cantó del camí em vas trobar, ni recorde amb quins ulls d’astorament et vaig mirar, ni quin miracle vaig desitjar per fugir de les teues mans. Jo no vull que m’estimes ara, precisament ara. Ara que he llaurat el meu espai de solitud inabastable i que he amuntegat maons de vidre gelat al meu voltant perquè no puguen esclafir els murs amb el caliu que degotegen les tendreses. Ara no, que sé el que duren les roses. Ara, justament ara, que ja m’havia conformat amb una estima petita, un sucret, un embast... Jo ja no et feia meua. M’havia tret de sobre la teua empremta, a arraps i mossegades. I mira’m ara l’ànima, plena de senyals de verola, dels petits estralls que configuren la geografia de l’oblit. Encara em vibra la pell amb el cop sec del teu comiat. Encara em recorde assegut davant l’espill, dibuixant una conclusió que em capigués en la doble ratlla del quadern, com una acurada cal•ligrafia on pogués llegir-se que allò nostre fou un amor petit, insignificant, una joguina, el passatger d’un tren aturat. I ara vens tu i em dius que encara m’estimes. I tot es converteix en un amor-allau, un amor-vent que va encenent les roselles en els camps, un amor-riu que deixa peixos d’argent a les vores, un amor-estiu que torna dolces totes les fruites... Tremole de por, sí. Perquè les teues paraules tèbies em regolfen de nou, envaint-me. Nosaltres hem acabat. Ja no m’és possible fer-te un lloc al meu llar de cendres escampades. Ves-te’n! Deixa’m! Què tinc por, perquè fins i tot aquesta freda actitud de dissidència és mentida...
Josep Manel Vidal
Quines diferències trobes amb un text poètic?
El compte el seu experiéncia com una anecdota, les paraules fluïxen ràpides i espontaneamente no respectant ni la mètrica ni la rima per que no és ni una poesia ni un poema. D'igual manera és molt eloqüent i ens dóna imagenes tan nítides utilitzant la unió de dues paraules per exemple un amor-vent, un amor-rio donant li intensitat als sentiments.
jueves, 13 de mayo de 2010
On podem trobar la poesia?, Conclusiones ,de Luis Caissés...
Comentari personal:Al llegir aquests poemes em revelen una metafora de la vida mateixa per ventura no és la primavera el renéixer de totes les esperances de totes les expectatives?. L'estiu, on es recullen tots els fruits on és el moment de gaudir. La tardor que ens recorda que no tot és alegria i que hi ha un moment per a cada cosa és el moment de la reflexió i l'hivern el moment dur que tots hem de passar i tractar de sobrellevar tan bé com sigui possible amb l'esperança d'una pròxima primavera.
On podem trobar la poesia?, Conclusiones ,de Luis Caissés...
On està la poesia? On la podem trobar? Cal remenar molt pel món per a descobrir-la? Tothom podem descobrir-la? ...? Aquestes qüestions tenen les seves conclusions amb els versos de Luis Caissés.
La Poesía no sólo está en el crepúsculo, la rosa, el mar, la lluvia, la pobrecita página en blanco. Está también en ti, amor, aún cuando lo ignores, dudes de lo que digo, estés contra ella, la niegues. La il·lustració és d'Andre Azevedo.
El pas del temps estacionals convertits en versos...
Poesia del jovent, tot jugant amb les estacions i el pas del temps
Jugant i jugant amb la poesia uns alumnes han escrit, col·lectivament, aquests poemes sobre les estacions que ens han enviat i volem compartir amb tots vosaltres. Felicitacions als poetes i a la seva professora. Una excel·lent manera d'endinsar-se en la nostra llengua tot jugant amb la poesia. Gràcies per enviar-nos els poemes i poder-los compartir.
La primavera...
És primavera!!!
Arriba la felicitat i la llum,
l'alegria i el nostre sol.
L'estiu...
Visca l'estiu calorós,
amb platja, poal i banyador.
Gelats mengem
baix un sol abrasador.
Sandia, melons i bresquilles,
tomaques, encisams i bledes
naixen a l'horta i el campet
del meu iaio Vicentet.
Tardor...
Ja ha arribat la tardor
amb el vent que bufa fresquet.
Agafarem bolets i castanyes
i els menjarem ben torrades.
Els arbres nus, sense fulles.
Veurem anar-se'n les oronetes.
Celebrem Halloween a l'escola
amb bruixes, carabasses i
demonis.
L'hivern...
Ja ha arribat l'hivern,
i bufandes i botes ens posarem.
Agafarem els trineus
i per la neu es tirarem.
Quin fred a l'hivern!!!
Xocolata calenta i torrons
menjarem,
perque de festa ens anirem
i molts regals rebrem!!!
Les il·lustracions dels arbres que van canviant amb els pas de les estacions són de Jessica Doyle.
El nostre somni turquesa...
La nostra tutora Antónia va
realitzar un acrostico molt
enginyós.
El nostre somni turquesa...
Cada dia ens has fet reflexionar,
La veu dels pecupins
miércoles, 12 de mayo de 2010
Entrada libre ...Mafalda
Mafalda es el nombre de una tira de prensa argentina desarrollada por el historietista Quino desde 1964 a 1973, la cual está protagonizada por la niña homónima, "espejo de la clase media latinoamericana y de la juventud progresista que se muestra preocupada por la humanitat y la paz mundial, y se rebela contra el mundo legado por sus mayores.
Mafalda es muy popular en Latinoamérica en general, España, Italia, Grecia y Francia . Ha sido traducida a más de treinta idiomas.
Mafalda: Al comenzar la historieta tiene seis años y en marzo siguiente ingresa al jardín de infantes. A Mafalda le gustan Los Beatles y el Pájaro loco. Le gusta también jugar en el parque a los vaqueros con sus amigos. Su comida preferida son los panqueques , que le gustan tanto que es capaz de comer sopa —plato que detesta— para poder comer este postre adorado por ella. En los diez años de la historieta aparentemente llega hasta el tercer o cuarto grado. Le gustaría estudiar idiomas y trabajar de intérprete en las Naciones Unidas para contribuir a la paz mundial.Los comentarios y ocurrencias de Mafalda son el espejo de inquietudes sociales y políticas de los años sesenta. Nació el 1 de marzo de 1962, según confiesa el mismo Quino, aunque también se suele celebrar su cumpleaños el día en que apareció publicada por primera vez. Primera aparición: 29 de septiembre de 1964.
martes, 11 de mayo de 2010
Miguel de Cervantes Saavedra...
Miguel de Cervantes Saavedra fue un soldado,novelista,poeta y dramaturgo español. Se supone que nació el 29 de septiembre de 1547 en Alcalá de Henares y murió el 22 de abril de 1616 en Madrid, pero fue enterrado el 23 de abril y popularmente se conoce en forma errónea esta fecha como la de su muerte. Es considerado la máxima figura de la literatura española. Es universalmente conocido, sobre todo por haber escrito El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, que muchos críticos han descrito como la primera novela moderna y una de las mejores obras de la literatura universal. Se le ha dado el sobrenombre de Príncipe de los Ingenios.
Infancia y juventud...
Se supone que Miguel de Cervantes nació en Alcalá de Henares. El día exacto de su nacimiento es desconocido, aunque es probable que naciera el 29 de septiembre , fecha en que se celebra la fiesta del arcángel San Miguel , dada la tradición de recibir el nombre del santoral. Miguel de Cervantes fue bautizado en Alcalá de Henares (España) el 9 de octubre de 1547 en la parroquia de Santa María la Mayor. En el acta del bautizo reza:
Su padre, de ascendencia cordobesa y de antepasados gallegos, se llamaba Rodrigo de Cervantes y era cirujano, oficio más parecido al actual practicante que a nuestra idea de médico. Según Américo Castro, Daniel Eisenberg y otros cervantistas, Cervantes tiene ascendencia conversa por ambas líneas familiares. Por el contrario, Jean Canavaggio afirma que no está probado, y lo compara con los documentos que apoyan esta ascendencia, sin lugar a dudas para Mateo Alemán . Su madre fue Leonor de Cortinas, de la cual apenas se sabe nada, excepto que era natural de Arganada del Rey. Sus hermanos fueron Andrés (1543) Andrea(1544) , Luisa (1546), que llegó a ser priora de un convento carmelita; Rodrigo(1550), también soldado, que le acompañó en el cautiverio argelino; Magdalena (1554) y Juan, sólo conocido porque su padre lo menciona en el testamento.
Hacia 1551, Rodrigo de Cervantes se trasladó con su familia a Vallaldolid. Por deudas, estuvo preso varios meses y sus bienes fueron embargados. En 1557 se dirigió a Córdoba para recoger la herencia de Juan de Cervantes, abuelo del escritor, y huir de los acreedores.
No existen datos precisos sobre los primeros estudios de Miguel de Cervantes, que, sin duda, no llegaron a ser universitarios. Parece ser que pudo haber estudiado en Valladolid, Córdoba o Sevilla . También es posible que estudiara en la Compañía de Jesús, ya que en la novela El coloquio de los perros elabora una descripción de un colegio de jesuitas que parece una alusión a su vida estudiantil.
En 1566 se establece en Madrid . Asiste al Estudio de la Villa, regentado por el catedrático de gramática Juan López de Hoyos , quien en 1569 publicó un libro sobre la enfermedad y muerte de la reina doña Isabel de Valois , la tercera esposa deFlipe II. López de Hoyos incluye en ese libro tres poesías de Cervantes, nuestro caro y amado discípulo. Esas son sus primeras manifestaciones literarias. En estos años Cervantes se aficionó al teatro viendo las representaciones de Lope de Rueda y, según declara en la segunda parte de Don Quijote , al parecer por boca del personaje principal, «se le iban los ojos tras la farándula».
Viaje a Italia y la batalla de Lepanto...
Es la novela cumbre de la literatura en lengua española. Su primera parte apareció en 1605 y obtuvo una gran acogida pública. Pronto se tradujo a las principales lenguas europeas y es una de las obras con más traducciones del mundo.
En un principio, la pretensión de Cervantes fue combatir el auge que habían alcanzado los libros de caballerías, satirizándolos con la historia de un hidalgo manchego que perdió la cordura por leerlos, creyéndose caballero andante. Para Cervantes, el estilo de las novelas de caballerías era pésimo, y las historias que contaba eran disparatadas. A pesar de ello, a medida que iba avanzando el propósito inicial fue superado, y llegó a construir una obra que reflejaba la sociedad de su tiempo y el comportamiento humano.
Es probable que Cervantes se inspirara en el Entremés de los romances, en el que un labrador pierde el juicio por su afición a los héroes del Romancero viejo.
Realismo...
2. Cerca informació sobre un escriptor del Realismo español i la publiques al teu blog.
Literatura española del Realismo...
La literatura española del Realismo es un movimiento literario que forma parte del Realismo, un movimiento cultural que se impulsó en Europa a mediados del siglo XIX al mermar las tendencias del movimiento romántico. Es una corriente procedente de Francia que, hacia 1850, desarrolló gérmenes ya existentes en el Romanticismo, sobre todo el costumbrismo. Las ideas románticas se irían disolviendo poco a poco y se empezaba a reaccionar contra "el arte por el arte"; la mirada de algunos estaba cansada de lo imaginativo y pintoresco, y pretendió observar objetivamente a las personas, sociedad y acciones contemporáneas. Su objetivo era presentar un retrato de la sociedad. El principal precursor fue Honoré de Balzac (1799-1850) ( que, con obras como La Comedia Humana, impuso en la novela un fin moral y social. Esta finalidad, haciéndose casi exclusiva, muy pronto condujo, en algunos autores, al Naturalismo.
El término "realista" se empleó por primera vez en 1850, referido a la pintura, pero se amplió con posterioridad al resto de las artes. En literatura se plasmó mayormente en la novela. Quizá uno de los motivos del éxito popular de las novelas se encuentra en su publicación en los periódicos de la época. Los editores utilizaban la novela por entregas para conseguir que el público se viera obligado a comprar diariamente el periódico. La actitud del escritor realista es analítica y crítica, y se suele mantener al margen de lo que relata. Las principales novelas del siglo XIX eran de carácter social, y a los escritores se les consideraba como "historiadores del presente".
Sin embargo, no se debe olvidar de que siguieron perviviendo tendencias románticas o se desarrollaron otras que reaccionaban contra el Realismo.
Características del Realismo...
En España, el mejor fruto literario de la segunda mitad del siglo XIX fue la novela, consecuencia, a su vez, del florecimiento internacional del género en esa época como expresión del auge de la clase media o burgesía que, a lo largo de sucesivas revoluciones (1789, 1820, 1830,1847), fue conquistando el poder político. Los valores e inquietudes de la clase burguesa aparecen reflejados como en un espejo en la literatura del Realismo:individualismo, materialismo, deseo de ascenso social y aprecio por lo cotidiano e inmutable.
Los temas del Realismo literario son fundamentalmente el contraste entre los valores tradicionales y campesinos y los valores modernos y urbanos o el éxodo del campo a la ciudad y los contrastes sociales y morales que provoca, la lucha por el ascenso social y el éxito moral y económico, la condición insatisfecha de la mujer que ya posee derecho a la instrucción elemental pero no puede acceder al mundo del trabajo y a la independencia e individualismo burgueses, con lo que aparece el tema del adulterio y la fantasía folletinesca y sentimental, a manera de escape. Hay dos tendencias en el Realismo: la progresista y la conservadora.
La novela realista de este periodo se caracteriza por:
- Visión objetiva de la realidad a través de la observación directa de costumbres o de caracteres psicológicos. Eliminan cualquier aspecto subjetivo, sucesos fantásticos y todo sentimiento que se aleje de la realidad: "La novela es la imagen de la vida" (Galdós), "una copia artística de la realidad" (Clarín).
- Defensa de una tesis: los narradores escriben sus obras enfocando la realidad desde su concepción moral. Es el llamado narrador omniciente . La defensa de una tesis suele comprometer la objetividad de la novela.
- Temas cercanos al lector: conflictos matrimoniales, infidelidad, defensa de los ideales, etc.
- El lenguaje coloquial y popular adquiere gran importancia ya que sitúa a los personajes en su ambiente real
Vicente Blasco Ibáñez nació en Valencia en 1867 . Mantuvo ideas republicanas radicales por las que sufrió arrestos y destierros. Fue diputado en siete legislaturas. En el año 1909 partió a Argentina en busca de fortuna, pero su intento fracasó. Defendió a los aliados durante la Primera Primera Guerra Mundial (1914-1918); con ese fondo escribió Los cuatro jinetes del Apocalipsis, novela de gran éxito mundial. Siguió una vida de millonario cosmopolita y muchos de sus relatos fueron adaptados al cine en Hollywood . Falleció en 1928 en Mento, en la Costa Azul Costa azul. Sus restos fueron trasladados a Valencia en 1933, donde fueron recibidos triunfalmente.
Blasco produjo una enorme obra novelesca; en ella destacan las obras ambientadas en Valencia o en su provincia, tan intensamente amada por el escritor (Arroz y tartana, La barraca, Entre naranjos, Cañas y barro). Reflejó sus ideas políticas, sociales y antirreligiosas en La catedral o en La bodega, aunque como se ha comentado anteriormente, su fama se debe en gran parte a Los cuatro jinetes del Apocalipsis , que trata sobre dramas familiares durante la Gran Guerra.
Sin embargo, el Blasco Ibáñez mejor tratado por la crítica es el de inspiración valenciana. En ocasiones se le ha considerado como el Zola español porque comparte con el novelista francés una actitud subversiva, predilección por los ambientes sórdidos, preocupación por la herencia biológica, etc. Escribe intensamente y su estilo puede ser calificado de basto, pese a que no carece de imágenes de pureza plástica. Por su edad, pudo haber pertenecido a la Generación del 98, pero su espíritu mundano difiere de la ascética y la cultura de estos escritores.
Poema llum d'or
S
O
R
R
A
Sóc a terra,
sobre les dunes,
absorbint l’energia tendra,
gaudint de la llum bruna.
C
A
L
I
U
Raigs d’il•lusions
plens de colors.
Arcs de sant Martí
d’iris infinits.
S
O
L
Mulla’m la cara de calor.
Entra dins l’ànima sense por.
Torra’m la pell nua,
mentre la lluna sua
L
L
U
M
Obre la meva ment.
Allibera-la del turment.
Estigues sempre present.
Les idees ens faran eterns.
M
A
R
Endinsa’m a la profunditat
de la calma mediterrània.
No ens cal respirar.
Només amar.
A
M
O
R
Llum d’or.
L’estiu i tot el que representa... El sol, la vida, l'alegria són formidables. M’agrada molt, moltíssimes gràcies, Carolina
lunes, 10 de mayo de 2010
Poema la enveja't...
Som fills d’una mateixa terra.
La nostra genuïnitat és eterna.
Cadascú de nosaltres som diferents,
gràcies a la gran diversitat de sements.
Podíem haver nascut un altre dia.
Podíem haver nascut a un altre lloc.
L’atzar decidí la via
i els gens, el nostre do.
No mirem al costat amb mania.
No mirem amunt amb inseguretat.
No mirem a baix amb superioritat.
Com la nostra, no hi ha cap més vida.
Estimem-nos i estimarem el món.
Un món de colors humans i rodons,
amb valors que ens fereixen i
amb valors que ens protegeixen.
L’autoestima ha de ser la nostra guia.
Envejar només ens farà mal,
entre les sinuoses calbes mentals.
Sota la necessitat de ser altres
jaurem en una mentida,
tot esperant una vida
que no existeix ni arribarà mai.
El temps que és nostre
no ha de ser aliè.
Amagant-nos en la brossa,
no assolirem res.
Enveja’t, ànima pura.
Enveja’t, tu que ets única.
Viu la teva essència bruna
gronxant-te junt a la lluna.
La teva estrella ets tu.
Ella et dóna la llum.
Comentari personal:crec que l’enveja és un sentiment fosc és fred i per a gens afavoridor. Cada persona és un món, cada persona és única. I hem de brillar amb llum pròpia.M'agrada molt el poema.
Poema, jo vui
Jo vull,
cada dia felicitat
fins a l'eternitat
Jo vull,
un sincer amor
que m'ompli directament el cor.
jueves, 6 de mayo de 2010
Les estacions...
2. Fes un escrit sobre el que signifiquen per a tu les diferents estacions de l'any.
Crec Que Vivaldi en la seva composició musical "les quatre estacions "ens transmet una idea real , brindandonos sensacions acords a cadascuna d'elles. La passivitat de l'hivern, el renéixer de la primavera, la pau de la tardor.
Personalment estimo l'estiu i tot el que això significa el sol, la vida, la alegria. l encant de les nits estiuenques, el reflex de la lluna sobre el mar, les caminatas per la platja, m'apassionen!
Cada estació té el seu encant i la seva raó de ser. Cadascuna d'elles complementa l'altra.
HIVERN...
PRIMAVERA...
ESTIU...
TARDOR...
