BLOGGER TEMPLATES AND TWITTER BACKGROUNDS

Quina és la seva preferència a l'hora de viatjar

jueves, 25 de febrero de 2010

La llibertat

Comentario:

Para mi la libertad es el derecho mas valioso del ser humano, aunque jamas debemos

olvidar que nuestros derechos acaban donde comienzan los derechos de los demás.

El derecho de elección , es constante en el transcurso de la vida.

Hay que tener la sabiduria suficiente para saber elegir lo correcto.

Es un tema demasiado amplio.

La llibertat és la capacitat d'escollir. És una idea que inclou el no estar sotmès a un subjecte diferent d'un mateix,autoritat arbitrària, poder que estableixi una alienació,deure ,disciplina o qualsevol condició no establerta pel mateix subjecte. Designa la facultat de la persona humana que li permet decidir portar a terme una determinada obra o no portar-la a terme. En altres paraules, el que permet a la persona humana decidir si vol fer alguna cosa o no, el fa lliure, però també responsable dels seus actes.

El lluiure albir és un concepte que ha estat discutit durant centenars d'anys, especialment en contextos filosòfics i religiosos. Sol prendre el seu ple sentit en oposició a conceptes tals com: esclavitud, subjecció, opressió o determinisme entre d'altres.

Altre conceptes relacionats amb la llibertat en general són les llibertads síviques, que són respectades o no per diferents tipus de govern. A diferència de la llibertat a seques, la llibertat cívica és la capacitat de fer actes que no estan inclosos en un determinat sistema penal d'un estat. Aquests actes inclouen el dret de reunió i associació, la possibilitat de convocar manifestacions o votar, la llibertat d'exercir públicament una religió o defensar les pròpies idees.

Xerrada de LGTB




Per a jo la homosexualitat es una elecci0 de vida i molt respetable, es l'orientació sexual que tens ,si sents atracció per una persona del mateix sexe.

Des que es va crear el terme, la paraula homosexualitat ha adquirit múltiples significats. En el sentit original, es refereix a l'orientació sexual caracteritzada per una atracció estètica duradora, l'amor romàntic o el desig exclusiu per una persona del mateix sexe. També es pot referir a la manifestació d'aquesta orientació en la identitat encara que no sigui reflectida en el seu comportament sexual. Finalment es pot referir a les relacions sexuals entre dues persones del mateix sexe, sense importar quina sigui llur orientació sexual, llur identificació sexual, o llur identitat de gènere.

L'homosexualitat sovint és contrastada amb lams eterosexualitat i bisexualitat .Els antropòlegs han proposat tres formes de relacions homosexuals: igualitària, estructurada d'acord amb el gènere, i estructurada d'acord amb l'edat. D'aquestes, una és la forma dominant d'una societat en un temps o època determinada. Atès que hi ha components biològics, històrics i psicològics en el sexe i gènere, no hi ha cap descripció única per a totes les persones.

La religió sovint parla de les relacions entre persones del mateix sexe, un tema que ha estat debatut en les polítiques religioses modernes. Les escriptures de les religions monoteistes han condemnat tradicionalment alguns dels seus aspectes, encara que moltes denominacions i grups d'aquestes religions ara i en el passat han tingut un punt de vista diferent. Les primeres lleis sobre les relacions entre persones del mateix sexe que es van registrar en el món eren religioses: en l'antiga Grècia, la religió grega consagrava l'amor eròtic pedagògic, el qual era simbolitzat per l'amor entre zeus i Ganimedes i en altres mites similars. En el judaisme antic, va ser la primera a incloure una prohibició de les relacions sexuals entre homes, d'acord amb la Torà. Abans de la difuisió del cristianisme i el juraisme, la majoria de les religions d'aleshores no feien cap distinció entre les relacions homosexuals i heterosexuals.


La majoria del estats del món no impedeixen el sexe consensual entre persones del mateix sexe no emparentades amb majoria d'edat. Algunes legislacions reconeixen drets idèntics, proteccions i privilegis per a les estructures familiars de les parelles del mateix sexe, incloent-hi i matrimoni. Unes altres nacions demanen que les persones restringeixin les seva sexualitat a les relacions heterosexuals. En algunes legislacions les persones que tinguin relacions físiques amb altres del mateix sexe són subjectes a diverses sancions i fins i tot a la pena capital en algunes regions fonamentalistes islàmiques. Però, no sempre s'apliquen les diverses lleis dels estats.

Tot i que avui s'utilitza de manera generalitzada, és convenient assenyalar que l'existència de la categoria homosexual per si mateixa, aplicada a les persones, és objecte de controvèrsia des de diferents punts ideològics. Els corrents integristes neguen l'existència de persones homosexuals però reconeixen les pràctiques

Tercera xerrada del curset "Pas de mals rotllos" sobre l'assetjament escolar



*
El tema tractat d'ahir va ser la violència, un tema molt ampli i interessant i que sempre tenim present en la societat, trist però es la pura realitat .Guillem es va basar en el tema del "bullyng".
Hi ha diferents maneres d'agredir. L'agressió pot ser verbal i no verbal.
El bullyng o assetjament escolar és abusar d'un company amb la finalitat d' obtenir qualcuna cosa.




L'assetjament escolar es produeix quan una o més persones gaudeixen utilitzantel poder de què disposen per tal de perjudicar de forma repetida i consistent una o més persones (diana). Cal especificar que quan s'anuncia el verb perjudicar fa referència a anul·larl'autoestima i la personalitat de l'individu assetjat, és a dir, és una pràctica depredadora. No es pot confondre un cas de assetjament escolar amb un conflicte ja que en el primer cas estem parlant de diferencia de poders entre l'assetjat i l'assetjador mentre que en el conflicte hi ha igualtat de poders.

Tot i que l'assetjament escolar no és un problema relacional, es dóna en un context de relacions: quan el nen es comença a relacionar amb l'entorn fora de la família. És en aquest moment quan es necessita més relació amb els seus iguals i quan els diferencials de personalitat comencen a treballar. El diferencial d'atracció, d'intimitat i de poder són els que defineixen l'esmentada relació amb els iguals, és en aquests diferencials que defineixen el caràcter del nen on el bully ataca.

L'assetjador fa creure a la diana que no cau bé a la resta (atracció), que no és capaç de fer-se guanyar per com és (intimitat) i que tampoc té capacitat de lideratge (poder). Aquest últim diferencial és el que el bully té més desenvolupat ja que gaudint de la seva situació de lideratge utilitza el poder per perjudicar l'altre.

L'assetjament es pot presentar de moltes formes, no només físicament sinó que pot tractar-se de procediments subtils que afecten psicològicament al subjecte. Es pot diferenciar entre bulliyng directe i indirecte. El que s'explicita de forma visible i directe es tradueix en agressions violentes físiques però també situacións d'agressions no verbal (perseguir, pressionar, fer malbé o robar pertinences,…) o verbal com l'insult. En un altre nivell es troba el assetjament escolar indirecte com l'exclusió i aïllament o també missatges i notes ofensives. Ambdós tipus d'assetjament són molt perillosos però tot i que el físic pot fer més impacte el verbal o psicològic pot ser pitjor a llarg termini (requereix tractament psicològic).

Tant per pares, professors o alumnes sempre que es pressuposi el perill de la integritat física de la diana cal actuar de manera contundent i ràpida, però per resoldre correctament la situació cal seguir tota una investigació i uns passos implicant a tota la comunitat fins que un cop resolt el problema s'arribi a formular un protocol.

martes, 23 de febrero de 2010

Diferents "Graffitiis"




"Els graffitis"




Per a mi un "grafiti" és art perquè representa una manera d' expressar-se i un entreteniment. El practiquen persones amb hablilitats per dibuixar .Crec que una pintada que té com a finalitat fer mal o destruir, no és un "grafitti".


Un "grafitti" és un missatge escrit o una imatge pintada, o una barreja d'ambdues, generalment emprant pots de pintura amb aerosol i sobre un lloc visible per els vianants, com panys de paret, portes o monuments. Pot tenir una motivació de protesta política o social, especialment quan l'utilitzen moviments de joves. També n'hi ha que tenen motivacions artístiques, o simplement d'afirmació personal, com en el cas de les firmes pintades de forma repetida.

No s'ha de confondre qualsevol pintada en una paret amb un grafit. El grafit és posar el teu nom en tots els llocs que puguis perquè la gent ho vegi. Una pintada política no és grafit. Un exemple de guerra de símbols va ser el xumet, que es pot trobar a moltes ciutats del país.

Història

El grafit és un moviment que va sorgir en els anys setanta aNova Yorck. Algú va començar a escriure "TAKI" en el metro. Les seves signatures en el metro (que després i fins avui es coneixerien com "tags") es van anar propagant i posant de moda fins que uns anys després ja hi havia un munt de gent pintant el metros novaiorquesos. Cada vegada hi havia més competició per veure qui pintava més i més gran fins que a algú se li va ocórrer fer les seves signatures fora del metro. Va ser aleshores quan va començar el veritable boom del grafit. A poc a poc les signatures es van anar convertint en peces més grans amb farcit, traç, ombres, etc. El moviment s'estengué per tots els Estats units. Quan les autoritats es van cansar i van començar a posar vigilància, la cosa va sortir del metro i ja no sol s'atacava això sinó parets, cartells, etc. Qualsevol superfície era vàlida. El grafit s'estengué pel món gràcies a un vídeo: Style Wars.

El grafit cada vegada va evolucionar més i més creant un veritable moviment underground estès per tot el món. El grafit actualment abasta des de grans murals de molts colors que són veritables obres d'art a pintades en el metro de qualsevol ciutat

El grafit té un vessant "legal", en el qual artistes de l'esprai són capaços de fer quadres i murals de gran espectacularitat i tècnica, i un vessant il·legal, en la qual tot val: metro,tren, cartells, bombardeig pel carrer, etc. Ja no és qüestió de fer superproduccions en murs, és pintar en els llocs més difícils, les peces més grans i on més es vegin.

En l'actualitat, els governs municipals critiquen els grafitis, veient-los una forma de vandalisme –incivisme– ciutadà. En general, la seva pràctica en llocs no autoritzats està prohibida. Les autoritats municipals de moltes ciutats les sancionen amb multes als seus autors.

lunes, 22 de febrero de 2010

Què ès per a tu la poesia ?



Poemes
(Zoe Gascó)

Són el més forts sentiments
els que mouen la tinta,
bé siga per amor, pàtria o fe,
sens importar qui ho sent.

Per a mi són somnis de paper,
la cura de molts problemes
i un immortal refugi
per qui no tem conèixer-se.



OPINIÓ...


Crec que la poesia és un refugi per al poeta. Expressa els sentiments sense límits,
el que pensa, i com se sent en un moment determinat.


Per a mi la poesia és preciosa, i algunes molt profundes on expressen sentiments intensos
de dolor i passió, nostàlgia i molts més temes . Així, pots expressar moltíssimes sensacions.




Xerrada de l'alimentació



La xerrada d'avui ha tractat sobre l' alimentació. La senyora Maria Antònia ens ha xerrat
dues hores sobre la nutrició, un tema fonamental per la nostra existència , per tenir un bon
ritme, una vida sana i saludable i aprendrem a alimentar-nos adequadament.

jueves, 18 de febrero de 2010

El vOluntariat...




El voluntariat és el conjunt de persones que dediquen una part del seu temps lliure a realitzar una acció al servei dels altres o de la comunitat en general, sense esperar res a canvi. Els voluntaris efectuen un servei de tipus cívic o social com a compromís d’actuació a favor de la societat i de la persona.

Voluntariat és una paraula que fa referència a una realitat molt àmplia i diversa. Des del voluntariat social, que realitza un servei a persones i col·lectius, fins al voluntariat de tipus cívic, que actua en un sentit més ampli al servei de la societat, sigui per la vida sociocultural, per la cultura, per la natura, etc.

D'altra banda, el voluntariat actua damunt una realitat canviant ja que contínuament apareixen noves necessitats a què el voluntari pot fer front. En general, però, podem classificar-lo en cinc grans àmbits:

  • Voluntariat social: els destinataris són les persones o col·lectius amb algun dèficit o característica problemàtica que dificulta la seva plena integració i el seu benestar social (disminuïts, malalts, pobres, transeünts, immigrants, persones amb risc social,...). Es fa un ajut de tipus assistencial, preventiu i de suport, amb intervencions personalitzades.
  • Voluntariat comunitari: conjunt molt divers d'intervencions cíviques que es basen en la promoció de la participació i de la vida associativa. Realitzen una dinamització del seu entorn sociocultural i faciliten canals d'integració de les persones a la vida social. Hi trobem associacions de veïns, centres comunitaris, educació en el lleure, associacions esportives, etc.
  • Voluntariat cultural: l'objecte de l'acció és la cultura del país i es treballa en tasques com la dinamització de la cultura popular i tradicional, la producció artística, la defensa del patrimoni cultural, el voluntariat lingüístic, etc.
  • Voluntariat ambiental: l'objecte de l'acció és la natura i el medi en general. Es treballa amb grups naturalistes i de defensa del patrimoni natural, grups d'educació ambiental, de creació de consciència, etc.
  • Voluntariat de cooperació internacional: actuacions a favor d'altres països, especialment del tercer món, en una línia de cooperació internacional mitjançant l'educació per al desenvolupament, intercanvis, projectes al tercer món, camps de treball, accions d'emergència, etc.

Aquests són els cinc àmbits de voluntariat, però dins de cadascun és possible fer molts tipus d'accions diferents i fer un servei a diferents nivells d'intervenció. Per exemple, es pot orientar l'acció de cara a l'acompanyament personal de persones necessitades, o a la coordinació de la tasca d'aquest voluntaris, o al suport en la gestió de l'associació, o a l'organització d'activitats o campanyes concretes.

Pel.lícula "La vida es bella"




La pel.lícula transcore a Itàlia, amb un protagonista principal curiós i

sensible (Guido). Va conèixer una dona , la família de la qual estava d'acord
amb els pensaments del nasis. La dona volia compartir la vida amb ell , però
la familia de ella no respetaba la desició .
Varen tenir un fill (Josue). Però ella no savia que el seu propi fill aniguès a ser
victima dels pensaments dels pares d'ella .Al pare i al fill els varen transportar
els nasis a Alemanya a un camp de concentració, la mare amb el dolor de perdre
al homo i al seu fill va rogar que la transportassin al camp de cocentració. Separats

per seccions dona home i fill s'anyoraben.
Guido va mantenir enganyat al seu fill ,perquè no li afectara la realitat en la qual
vivien. Inconcientment obsequiandole la vida al seu fill. Guido va morir sacrificat,
el nin va a sobreviure gràcies a mantenirse ocultat i es va reencontrar amb la mare.

Curset "Pas de mals rotllos": Les drogues legals.



















La classe d'avui ha estat interessantísima ,m'ha agradat molt.


El senyor Tomàs molt creatiu, ens va fer presentar-nos, i una presentació


oral dels nostres companys, una forma divertida i alegre de conèixer-nos.


Han estat tres hores intenses i amb un tema seriós i que m' agrada compartir opinions,


idees i coneixements sobre les droges legals.






miércoles, 17 de febrero de 2010

CUBA...

CUBA...



Comentario: Me gustaria conocer Cuba , para interiorisarme de su filosifia de vida.

de su realidad social, económica y cultural. El sentimiento de libertad

que ellos profesan. Disfrutaria de su estupendo clima y de la innegable

alegria de vivir.















Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba—la més gran i la sego

na més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents. Cuba és situada a la regió septentrional de la mar Carib, a la confluència del golf de Mèxici l'oceà Atlàntic, al sud dels Estats Units i les Bahames, a l'oest de les Illes Turks i Caicos i Haití i a l'est de Mèxic. Les illes Caiman i Jamaica són al sud.

Cuba es constitueix políticament com a Estat socialista de treballadors,[1] des de la victòria de la Revolució Cubana, adoptant un sistema que, segons la constitució és una república democràtica, que en la pràctica funciona com a Estat comunista. La capital és l'Havana, amb més de dos milions d'habitants, i catorze ciutats passen dels cent mil habitants, entre les quals destaquen Santiago de Cuba, amb més de mig milió d'habitants, i Camagüey i Holguín, amb més de 300.000
















Clima


La Sierra Maestra

El clima de Cuba és tropical, sobretot a la regió occidental, però els vents freds del nord produeixen una oscil·lació tèrmica anual,

més evident a la regió oriental.[5] L'extensió geogràfica de Cuba i la varietat de les muntanyes sabanes ,pantans platges i boscos tropicals que produeixen microclimes i diferències en temperatura, precipitació, fauna i flora.[6] La temperatura mitjana és de 25 °C.La precipitació anual mitjana és de 1.320 mm; la temporada de pluges és de maig a octubre.


Música i danses

Entre els gèneres tradicionals es troben el son i el guaguancó. En el segle XX es popularitzà altres ritmes més ballables, entre ells el chachachá, mambo el danzó. Actualment es ballen encara gran parts d'aquests ritmes i es practiquen en les cases de cultura. Entre els més ballats a

ctualment es troben conga i la rueda del cacino.


ENQUESTA SOBRE LES DROGUES LEGALS




















1. Per què creus que, tant el tabac com l'alcohol, són drogues acceptades legalment?

Són drogues legals però amb causes perjudicials. Consumir-les el mínim possible amb precaució, no té els mateixos riscs

2. Creus que si els teus pares fumen són un bon exemple per a tu? Et pot perjudicar?

Els meus pares no fumen.

3. Els fumadors passius poden estar afectats pel tabac?

La meva opinió és que sí, perquè respiren el fum dels fumadors actius i és perjudicial per a la salut.

4. Escriu els efectes secundaris del tabac.

Malalties molt serioses i poden ser mortals ,
* com el càncer de llengua
*de pulmó
* problemes respiratoris
* afecta la vista
* pot provocar taquicàrdia i infinitats de malalties i problemes.

5. Per què l'alcohol és considerat un enemic públic?

Perquè perjudica greument la societat, i té uns efectes secundaris gens agradables i, el més important, pots posar la vida de la gent en perill.

martes, 16 de febrero de 2010

Primera xerrada del programa Pas de mals rotllos





El primer dia de xerrada del senyor Sergi fou ahir. Ens va explicar com aniria el transcurs del programa "Pas de mals rotllos" , en el qual tractarem temes importants i seriosos, per arribar a una bona qualitat de vida. Els temes que tractarem seran les drogues, la violència, la sexualitat i l'alimentació.
Vàrem parlar sobre l' índex del curset i demà, parlarem sobre les droges legals i les seves causes. Crec que serà molt interessant, i ens aportarà molta d' informació, i ens ensenyarà a afrontar problemes de molta importància.

lunes, 15 de febrero de 2010

La esperanza...



Comentario: ¿Que seria del hombre, de la humanidad, si no existiera la esperanza?.
La esperanza de un mundo mejor, de un momento diferente , de un alivio al dolor .
Desde tiempos inmemorables la esperanza ha estado estrechamente vinculada con la
desesperación.


Esperanza es el nombre de una de las tres tres virtudes teologales o sobrenaturales, junto con la fe i la caridad

En la Teología cristiana estas virtudes forman una unidad indisoluble con las virtudes cardinales o naturales:Prudencia, Justicia, Templanza y Fortaleza todas ellas en su conjunto describen la imagen cristiana del hombre.

La esperanza es la virtud por la cual el hombre pasa de devenir a ser. Siguiendo a Santo Tomas de Aquino ha sido definida como "virtud infusa que capacita al hombre para tener confianza y plena certeza de conseguir la vida eterna y los medios, tanto sobrenaturales como naturales, necesarios para alcanzarla, apoyado en el auxilio omnipotente de Dios". A la esperanza se oponen, por defecto, la desesperación y, por exceso, la presunción.

Fotografies




Fotografia




La fotografia és la tècnica de gravar imatges fixes sobre una superfície de material sensible a la llum basant-se en el principi de la càmara oscura . En la càmera obscura s'aconsegueix projectar una imatge nítida captada per una lent o un conjunt de lents sobre una superfície. Per emmagatzemar aquesta imatge les càmeres fotogràfiques utilitzaven fins fa uns anys exclusivamentles pel.lìcules sensibles ; en canvi, ara s'empren també sensor digitals.

Per tant, s'anomena fotografia al procediment que permet d'obtenir, per mitjà de la llum (o d'altres radiacions electromagnètiques) i de substàncies químiques, imatges permanents d'un objecte, sobre superfícies convenientment preparades. Aquestes imatges permanents són anomenades, per extensió, fotografies. La paraula fotografia prové del grec i significa "dibuixar amb la llum" (de photós, llum, i graphe, escriptura).

La fotografia es pot classificar sota la més àmplia denominació de tractament d'imatges i, per aquesta raó ha fascinat tant a científics com a artistes des dels seus inicis. Els científics, sobretot, han aprofitat la seva capacitat per plasmar amb precisió tot tipus de circumstàncies i estudis, com els de la locomoció humana i animal d'Eadweard Muybridge (1887) Els artistes també han estat seduïts per aquests aspectes però han tractat sempre d'anar més enllà de la simple representació foto-mecànica de la realitat.

Els elements imprescindibles per a fer una fotografia són, essencialment, el material sensible, la càmara fotográfica el laboratori fotogràfic , que presenten característiques força variables. Les operacions bàsiques que porten a l'obtenció d'una fotografia són, essencialment, la presa de vista (o exposició) i el tractament de la imatge latent enregistrada en el material sensible; la menor o major complexitat d'ambdues operacions depèn dels tipus de material emprat i del resultat que hom vulgui obtenir. Segons que el material sensible emprat permeti l'obtenció d'imatges en color o només en blanc i negre, hom parla de fotografia en color i de fotografia en blanc i negre, respectivament.

Mario Casas


Comentario: Opino que es un buen actor , un chico joven y espero que con mucha trayectoria,la película que mas me agrado fue mentiras y gordas, son temas muy interesantes como las drogas i el sexo, la cual los protagonistas son víctimas de estos sucesos.









Mario nació en el barrio coruñés de la Sardiñeira y vivió en élhasta 1994 cuando se marchó a vivir a Barcelona . Allí comenzó a trabajar en publicidad, hasta que en 2003 se traslada a Madrid para estufiar teatro

Debuta en el cine en 2006 con lapelicula el camino de los Inglese , dirigida por Antonio Banderas, aunque su mayor éxito es gracias a su participación en la serie de televison española, Los hombres de paco

2009 un año muy importante en su carrera cinematográfica, al protagonizar 2 de las películas españolas más taquilleras del año:Fuga de cerebroni i con Amaya Salamanca ,Mentiras i gordas conYon González,Ana Maria Polvroza, Ana de Armas y Hugo Silvas . Destacar que ambas consiguieron liderar la taquilla nacional durante el fin de semana de su estreno.

Tambien ha participado en SMS Sin miedo a soñar una serie de la Sexta




miércoles, 10 de febrero de 2010

Camaron de la isla



CAMARON...

José Monge Cruz nació en la localidad de San Fernando, en Cádiz (España), el 5 de diciembre de 1950. Hijo de Juana Cruz Castro y Juan Luis Monge Núñez, fue el penúltimo de ocho hermanos de familia gitana. El apodo por el que es conocido le fue dado por un tío suyo, de nombre José, debido a su delgadez, pelo rubio y piel blanca, que en su opinión le hacían parecer un camarón. Por otro lado, la ciudad de San Fernando se halla ubicada en la Isla de León, por lo que es conocida como la Isla, topónimo que Camarón añadiría a la segunda parte de su apodo para formar su nombre artístico.

De niño estudió en el Colegio de las Carmelitas, sección beneficencia, hasta que dejó la escuela para ayudar a su padre, gran aficionado al cante flamenco, en la fragua donde trabajaba. La casa de los Monge era frecuentada por los grandes cantaores de la época de toda Andalucía a su paso por San Fernando y allí el pequeño José comenzó a escuchar a artistas como Manolo Caracol o Antonio Mairena. Cuando su padre falleció a causa del asma, siendo aún muy joven, la familia pasó por apuros económicos, por lo que desde los siete años de edad Camarón comenzó a cantar en distintas tabernas y en la estación del tranvía de San Fernando. En 1958 comienza a cantar de forma esporádica en la Venta de Vargas de San Fernando. Lo hace por las tardes, ya que debido a su corta edad no se le permite asistir de noche. Allí lo escuchan por primera vez los grandes cantaores de la tierra.

En 1962, con doce años, gana el primer premio del Concurso Flamenco del Festival de Montilla (Córdoba). Empieza a extenderse su fama y se inicia como profesional en el mundo del cante en compañía de su mejor amigo de entonces, el cantaor Rancapino. Juntos frecuentan las ferias más importantes de Andalucía, demostrando su arte en las casetas en las que actúan. A partir de entonces canta junto a Dolores Vargas y la Singla, entre otros, y hace varias giras por Europa y América enrolado en la compañía de Juanito Valderrama. En 1966 gana el primer premio en el Festival del Cante Jondo de Mairena del Alcor y posteriormente se traslada a Madrid con Miguel de los Santos.


Camarón con Paco de Lucía

En 1968 Camarón llega a ser fijo en el tablao de Torres Bermejas de Madrid, donde permanecería durante doce años acompañado a la guitarra por Paco Cepero. Su nombre comienza a ser cada vez más conocido y participa en la película Casa Flora, protagonizada por Lola Flores. En Torres Bermejas conoce al guitarrista Paco de Lucía, con el que grabaría nueve discos entre 1969 y 1977, dirigido por el padre del tocaor, Antonio Sánchez Pecino, en los que también colabora el hermano de Paco, Ramón de Algeciras. Durante esos años se produce su evolución como cantaor, pasando de un estilo ortodoxo a otro más personal. Su primer disco, El Camarón de la Isla con la colaboración especial de Paco de Lucía, título que Sánchez Pecino repetiría durante los siguientes álbumes para preservar la carrera de su hijo como solista, supuso el principio de una revolución musical, y los tangos extremeños Detrás del tuyo se va incluidos en este disco fueron el primer éxito del dúo.

En 1976 contrae matrimonio con Dolores Montoya, La Chispa, con la que tendría cuatro hijos. La boda se celebró en la localidad de La Línea de la Concepción, apadrinado por su hermano Manuel y la bailaora Manuela Carrasco. En 1979, bajo el nombre de Camarón, sin la referencia a su ciudad natal, publica La leyenda del tiempo, disco que supone una auténtica revolución en el mundo del flamenco al incluir sonoridades propias del mundo del jazz y el rock. En él hay varias adaptaciones de poemas de Federico García Lorca con música de Alameda, que fueron coproductores del álbum, además de Ricardo Pachón, Kiko Veneno y los hermanos Rafael y Raimundo Amador. A partir de este momento comienza su colaboración con el guitarrista Tomatito y se desvincula por un tiempo de Paco de Lucía.

En 1986 es condenado a un año de prisión menor por un delito de imprudencia temeraria con resultado de muerte tras un accidente de circulación en el que fallecieron dos personas. El cantaor no ingresó en prisión por carecer de antecedentes penales. En mayo de 1987 actúa tres días seguidos en el Cirque d'Hiver de París con un éxito absoluto.

En 1989 graba Soy gitano, el disco más vendido de la historia del flamenco, en el que colabora el guitarrista Vicente Amigo. De 1992 data el último disco publicado en vida de Camarón, Potro de rabia y miel, que contó con las guitarras de Paco de Lucía y Tomatito. La grabación de este disco tuvo que ser interrumpida debido al diagnóstico de un cáncer de pulmón, ocasionado por su grave adicción al tabaco, que, junto al consumo de drogas, acabaría con su vida unos meses después, tras viajar infructuosamente a Estados Unidos en busca de una posible cura.

El 2 de julio de ese mismo año falleció en Badalona (Barcelona) a la edad de 41 años. Fue enterrado en su localidad natal de San Fernando. Su féretro fue envuelto con la bandera gitana.

Su vida fue llevada al cine en 2005 por el director Jaime Chávarri en la película Camarón, protagonizada por el actor Óscar Jaenada y la actriz Verónica Sánchez.


El flamenc





El flamenc és un gènere espanyol de música i dansa que es va originar a Andalusia en el segle XVIII, que té com a base la música i la dansa andalusa i en la creació i desenvolupament van tenir un paper fonamental els individus de l'ètnia gitana. El flamenc neix i es desenvolupa a Andalusia, durant el període que va des del segle XVIII al segle XX Té influències morisques, gitanes, africanes, americanes, entre d'altres. El cante, el toque i el ball són les principals facetes del flamenc. Els diferents estils flamencs , s'anomenen palos.

Els principals centres i famílies flamenques es troben encara en barris i ciutats que van servir de nucli pels gitanos, com Alcalà, Utrera, Jerez de la frontera i Sevilla. A Catalunya han existit figures molt rellevants, com la bailaora Carmen Almaya.
























Pintura de Miguel Barceló Artigues



martes, 9 de febrero de 2010

Miguel Barceló Artigues.


















Miquel Barceló Artigues, conegut simplement com a Miquel Barceló (Felanitx, 8 de gener de 1957), és un pintor mallorquí de fama internacional.

Fill de Francisca Artigues i germà de Margalida Barceló Artigues, des de petit va estar en contacte amb la pintura, ja que vivia entre els pinzells i els colors de sa mare, que era pintora en la tradició paisatgística mallorquina.

Un viatge a París el 1970 li permet descobrir l'art brut, un estil que deixarà una forta influència en les primeres obres que presenta en públic. A Palma, va formar part de l'anomenat Taller Llunàtic i del col·lectiu aplegat entorn de la revista Neon de Suro. Format a Palma (1972-73) i a Barcelona (1974), adquirí notorietat internacional arran de la Biennal de São Paulo (1981) i, sobretot, de la Documenta 7 de Kassel (1982), en la qual exposà obres primerenques en què es reflectia l'influx del neoexpressionisme alemany i la transavantguarda italiana.

La seva pintura, sempre dins el marc del figurativisme, incorpora nombrosos referents culturals. Entre els més destacables en una primera etapa, el rerefons mediterrani, i arran d'una prolongada estada a Mali el 1988, el paisatge i la forma de vida africans. Els records de la seva peripècia vital africana queden reflectits al llibre Quaderns d'Àfrica (Barcelona: Galàxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2004).

Més recentment, ha introduït en la seva obra reflexions complexes i intel·lectualitzades sobre l'entorn privat de l'artista: el seu taller, la seva biblioteca, etc. Barceló té una forta relació amb les coses que l'envolten, de les quals pren idees per crear el seu art.

Un altre àmbit destacat de la seva activitat artística és la il·lustració de llibres, capítol en el qual destaca La Divina Comèdia del Dant i obres de Paul Bowles, Damià Huguet, Andreu Morell i Enrique Juncosa, entre altres.

El 1996 fou objecte d'una doble exposició retrospectiva celebrada als museus parisencs del Jeu de Paume i el Centre Pompidou.

Entre els seus darrers projectes destaquen l'elaboració d'un mural ceràmic en una capella de la Catedral de Palma (març del 2007) i la cúpula de la Sala dels Drets Humans de l'ONU al Palau de les Nacions de Ginebra (juny del 2008).

Reflexió sobre el racisme...


Racisme...


Ens trobam davant d'un fet racista quan una persona o grup se sent amb superioritat
davant d'un altre grup o persona de diferent raça, menyspreant-la .

Al llarg de la història, l'home ha estat explotat pel poderós. Per exemple, al segle XIX, a l'Amèrica del nord, els americans blancs explotaven als xinesos, en el dur treball de les mines ,i a la raça negra, en tots els treballs més durs, com en la recolecció de cotó. Eren els esclaus i, com a tal, estaven mancats de tot dret.

Actualment, transcorreguts el anys, els pensaments racistes són vius .
Seguix havent-hi discriminació pel el color de pell.
Un pensament molt trist, pens jo, perquè tots tenim els mateixs drets ,i el més important de tot, el dret de ser respetats.

lunes, 8 de febrero de 2010

Poema precioso de Bécquer "Las oscuras golondrinas"


Gustavo Adolfo Bécquer hace una evocación
sumamente romántica y, como tal, nostálgica.
Un momento irrepetible como todos los momentos de amor.




Volverán las oscuras golondrinas
en tu balcón sus nidos a colgar,
y otra vez con el ala a sus cristales
jugando llamarán.
Pero aquellas que el vuelo refrenaban
tu hermosura y mi dicha a contemplar,
aquellas que aprendieron nuestros nombres...
ésas... ¡no volverán!
Volverán las tupidas madreselvas
de tu jardín las tapias a escalar,
y otra vez a la tarde aún más hermosas
sus flores se abrirán.
Pero aquellas cuajadas de rocío
cuyas gotas mirábamos temblar
y caer como lágrimas del día...
ésas... ¡no volverán!
Volverán del amor en tus oídos
las palabras ardientes a sonar;
tu corazón de su profundo sueño
tal vez despertará.
Pero mudo y absorto y de rodillas,
como se adora a Dios ante su altar,
como yo te he querido..., desengáñate,
nadie así te amará.

Gustavo Adolfo Bécquer.

miércoles, 3 de febrero de 2010

Vos present un poema de Pablo Neruda que m'agrada molt. El poeta té vius els records de l'estimada. Pateix per un desamor. Em transmet dolçor i, a la vegada, dolor.








POEMA 20

Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Escribir, por ejemplo: «La noche está estrellada,
y tiritan, azules, los astros, a lo lejos.»

El viento de la noche gira en el cielo y canta.

Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Yo la quise, y a veces ella también me quiso.

En las noches como ésta la tuve entre mis brazos.
La besé tantas veces bajo el cielo infinito.

Ella me quiso, a veces yo también la quería.
Cómo no haber amado sus grandes ojos fijos.

Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Pensar que no la tengo. Sentir que la he perdido.

Oír la noche inmensa, más inmensa sin ella.
Y el verso cae al alma como al pasto el rocío.

Qué importa que mi amor no pudiera guardarla.
La noche está estrellada y ella no está conmigo.

Eso es todo. A lo lejos alguien canta. A lo lejos.
Mi alma no se contenta con haberla perdido.

Como para acercarla mi mirada la busca.
Mi corazón la busca, y ella no está conmigo.

La misma noche que hace blanquear los mismos árboles.
Nosotros, los de entonces, ya no somos los mismos.

Ya no la quiero, es cierto, pero cuánto la quise.
Mi voz buscaba el viento para tocar su oído.

De otro. Será de otro. Como antes de mis besos.
Su voz, su cuerpo claro. Sus ojos infinitos.

Ya no la quiero, es cierto, pero tal vez la quiero.
Es tan corto el amor, y es tan largo el olvido.

Porque en noches como ésta la tuve entre mis brazos,
Mi alma no se contenta con haberla perdido.

Aunque éste sea el último dolor que ella me causa,
y éstos sean los últimos versos que yo le escribo.

Pablo Neruda