El nostre treball va donar fruit...

La tradició de l'institut, té com a referecia a fer cada any un treball molt especial, que és "una mostra de cuina", utilitzem la nostra imaginació culinària i proposem idees respecte al següent tema "Grècia", ens documentem sobre aquest, gastronomia, decoració , art, maneres de vestir etc.
I per un moment ens embolicar la màgia del bressol de la civilització.
Va ser una experiència en grup molt agradable i estimulant.
Vam guanyar.!
Felicitacions a tots, el nostre treball va donar el seu fruit!!

La Grècia clàssica...

El término Antigua Grecia se refiere al periodo de la historia de Grecia que abarca desde la edad oscura de Grecia ca. 1100 a. C. y la invasion dorica, hasta el año 146 a. C. y la conquista romana de Grecia tras la batalla de corinto. Se considera generalmente como la cultura seminal que sirvió de base a la civirizacion occidental. La cultura de Grecia tuvo una poderosa influencia sobre el Imerio romano, el cual la difundió a través de muchos de sus territorios de Europa. La civilización de los antiguos griegos ha sido enormemente influyente para la lengua, la política, los sistemas educativos, la filosofía, la ciencia y las artes, dando origen a la corriente renacentista de los siglos XV y XVI en Europa Occidental, y resurgiendo también durante los movimientos neoclasicos de los siglos XVIII y XIX en Europa y America. La civilización griega fue básicamente marítima, comercial y expansiva. Una realidad histórica en la que el componente geográfico jugó un papel crucial en la medida en que las características físicas del sur de de la peninsula de los Balcanes, por su accidentado relieve, dificultaban la actividad agrícola y las comunicaciones internas, y por su dilatada longitud de costas, favorecieron su expansión hacia ultramar. Un fenómeno sobre el que incidirían también de forma sustancial la presión demográfica originada por las sucesivas oleadas de pueblos (entre ellos aqueos, nonios y dorios ) a lo largo del III y II milenios a. C.

Tras las civilizacionesminoica y micenica, en los siglos oscuros (entre el XIII y el XII a. C.) la fragmentación existente en la Hélade constituirá el marco en el que se desarrollarán pequeños núcleos políticos organizados en ciudades, laspoleis

A lo largo del periodo arcaico (siglos VIII al V a. C.) y del clásico (siglo V a. C.), las polis fueron la verdadera unidad política, con sus instituciones, costumbres y sus leyes, y se constituyeron como el elemento identificador de una época. En el periodo arcaico ya se perfiló el protagonismo de dos ciudades, Esparta y Atenas , con modelos de organización política extremos entre el régimen aristocrático y la democracia. La actividad de las polis hacia ultramar fue un elemento importante de su propia existencia y dio lugar a luchas hegemónicas entre ellas y al desarrollo de un proceso de expansión colonial por la cuenca mediterranea . La decadencia de las polis favoreció su absorción por el reino de Macedonia a mediados del siglo IV a. C. y el inicio de un periodo con unas connotaciones nuevas, el helenistico, por el que la unificación de Grecia daría paso con Alejandro Magno a la construcción de un Imperio, sometiendo al Imperio equemenida y al egipcio. En opinión de algunos especialistas, en esta fase la historia de Grecia volvía a formar parte de la historia de Oriente y se consumaría la síntesis entre el helenismo y el orientalismo.

una bona pel·lícula...

Tomàquets verds fregits (originalment, en anglès, Fried Green Tomatoes) és una pel lícula nord-americana de 1991, basada en la novel la homònima de Fannie Flagg, i dirigida per Jon Avnet.

Argument...

Tomàquets verds fregits és un melodrama en el qual es presenten anècdotes del passat que s'enllacen en el present a cada moment.

La pel lícula narra la vida d'una dona anomenada Evelyn Kathy Bates i la seva trobada amb una dona anomenada Ninny Jessica Tandy, que es troba reclosa en un asil. Juntes reviuen una història explicada per Ninny, que ocasiona un gran canvi per Evelyn.

Evelyn és una dona acomplexada que es refugia en el menjar per sortir dels seus problemes. Tímida, cohibida i, com es diu comunament, xapada a l'antiga, aquest personatge es va transformant fins a esdevenir una dona amant de la vida i de la gran amistat que ha entaulat amb Ninny. Ninny és una dona d'edat avançada, la qual té una vida plena d'aventures i anècdotes extraordinàries, les quals motiven Evelyn a canviar.
Aquesta pel lícula va ser nominada a diversos premis:
















Globus d'Or
Millor pel lícula de comèdia o musical
Millor actriu de comèdia o musical - Kathy Bates
Millor actriu secundària - Jessica Tandy
Premis BAFTA
Millor actriu - Jessica Tandy
Premis Oscar
Millor actriu de repartiment - Jessica Tandy
Millor guió adaptat - Fannie Flag i Carol Sobieski


-El títol, original i en català;

Tomàquets verds fregits

-El nom del director;

Jon Avnet

-Els principals actors i actrius;

Mary Stuart Masterson (Idgie)
Mary Louise Parker (Ruth)
Kathy Bates(Evelyn)
Jessica Tandy (Ninny)
Gailard Sartain (Ed)
Stan Shaw (Big George)
Cicely Tyson (Sipsey)
Gary Basaraba (Grady Kilgore)
Grace Zabriskie (Eva Bates

-El tipus de film;

Es una pel.lucula de genere melodrama

-La música, de qui és;

Thomas Newman

-L'argument, sense contar el final;
Ninny és un personatge extraordinari, és la protagonista per excel.lència. És com la caixa de pandora. Sempre ens està mostrant una faceta diferent de la seva personalitat
Valenta com ella sola. En aquesta època quan les dones es va sotmetre als dictats de la societat, a la violència de gènere, ella s'oposava i s'elevava la seva veu.
Tenia una amiga que el patia i li va fer obrir els ulls davant aquest fet i repudiar.
Una mare admirable que idolatra el seu fill amb retard mental. Que va saber estimar-lo i gaudir-lo. Amb una perspectiva de la vida molt peculiar.
El seu aspecte físic és el d'una dona de cabells blancs molt fràgil, peró però emana d'ella un carisma i una força increïble.


ls dos o tres principals motius pels quals els hi recomanaries; per la història que conta, per la fotografia, pels paisatges que s'hi veuen, pels efectes especials, etc.


1-El contenido humano que tiene la protagonista.
2-La música d'acord amb les circumstàncies
3-i tercer motiu pel qual la recomano és la fotografia.
La qual al meu m'apassiona.

poema Sota el meu llavi

Comentari personal ,El poema és molt romàntic i sensual, és un senyor que desena els petons de la seva estimada.
Els seus petons dolços.

SOTA EL MEU LLAVI EL SEU
Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
-i l'espatlla ben nua
ben blanca
l'ombra corba
incitant
de l'esguard:
encara un altre bes
un altre
un altre
-quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!

Joan Salvat-Papasseit

A. Quin és el primer vers en què el poeta ens fa evident el tema del poema?

Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç

B. Sintetitza en una frase l'assumpte del poema "Sota el meu llavi i el seu".

una subtil sensualitat

Joan Salvat-Papasseit

Joan Papasseit Salvat va neixer a Barcelona, 16 de maig de 1894 Barcelona, va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d 'Aventguarda , va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en castellà i català simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repós deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.

A partir dels anys seixanta la seva figura va ser popularitzada sobretot gràcies a autors de la Nova canco que van posar música a alguns dels seus poemes. Avui dia és considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX i el seu recull de poemes El poema de la rosa als llavis és de lectura obligada a l'ensenyament secundari de Catalunya.

Una infància difícil

Fill de Joan Salvat Solanas, nascut al pla de Santa Maria , i Elvira Papasseit Orovitx, de Miravet . El 1901 , amb set anys, va haver d'afrontar la mort accidental del seu pare, fogoner embarcat en el Montevideo de la Companya Transatlantica . La vídua va ingressar Joan i el seu germà a l'Asilo Naval. A causa d'això, tret d'una breu estada als salesians , el futur escriptor mai no va anar a escola, aprenent a llegir i escriure a batzegades. Des de molt jove va haver de treballar en oficis com aprenent d'adroguer o tallista d'escultura religiosa. Arran d'aquesta darrera feina va començar a assistir a classes a la Llotja , però l'afició no va durar:

(...) la seva vocació de tallista es va esfumar com per encantament. Llavors, instintivament, agafant els papers que sempre portava a la butxaca per dibuixar, començà a escriure coses incoherents, deslligades, amb un estil sec, malforjat i cantellut, que fou sempre la tònica característica de la seva prosa.
—Emilo Eroles, Memòries d'un llibre vell, 1971

L'adolescent activista polític i cultural...

L'ambient social tens a Barcelona i especialment el fets de la Setmana Tragica el 1909 van motivar la politització de Joan Salvat.

L'any1911 va conèixer el llibre

ter i simpatitzant anarquista Emili Eroles, que tenia una parada de llibres vells al Mercat de Santa Madrona. Allà va compartir tertúlia amb Joan Alavedra, Antoni Palau i altres apassionats dels llibres i la política. En aquest context va començar a llegir obres dels autors que, en la seva diversitat, anirien definint la seva línia ideològica i els seus temes d'interès: Nietzsche, Ibsen i Gorki , entre d'altres.

Eroles, Alavedra, Palau i Salvat es van afiliar a l Ateneu Enciclopedic Popular , entitat en la qual Salvat va arribar a ser secretari general, membre de la sessió de cultura i bibliotecari. L'Ateneu va facilitar-li l'accés a més lectures, tant de l'àmbit internacional ,(Lleo, Lleo Tolstoi, Emile Zola, Piotr Kropotkin ...) com català Jume Bross, Valenti Almirall, Joaquin Costa, Jacint Verdaguer, Joan Maragall o Didac Riz ). Allà també va conèixer i escoltar en directe persones com Ortega y Gasset, Salvador Segui, Francesc Layret, Marcel.l'i Domingo, Gabriel Alomar, Andreu Nin, Lluis Companys, Peius Gener, Eugeni dOrs, Josep Maria de Sucr, Angel Samblancat i Joaquin Torres Garcia , considerat el seu iniciador artístic en els moviments d'avantguarda.

També el 1911 els mateixos quatre amics van crear el Grup Antiflamenquista Pro-Cultura, associació informal que teni

a com a objectiu la publicació de pamflets que enganxaven als carrers. Una tarda de diumenge van repartir fulls de mà en protesta de les curses de braus a la Placa de les Arenes

El 1912 va començar a festejar amb Carme Eleuterio i Ferrer, una noia del seu barri, amb qui es casà el 1918

El 1913 va fer amistat amb Daniel Cardona , el qual va introduir-lo en els ambients nacionalistes radicalsEl 1923 Salvat-Papasseit escriu el proleg del llibre de Cardona La Batalla, on el poeta ja manifesta una simpatia cap a posicionaments clarament separatistes.

Estil literari...

Avantguardisme i acadèmia

Fou un dels principals poetes de la literatura d avantguarda. Va ser influït pels cal.ligrames dApollinaire i pel futurisme de Marinetti, notablement en els seus primers llibres, on és palesa l'atracció que en els futuristes provocaven els invents: el telèg

raf, les ones hertzianes, el tramvia, etcètera.

Desenvolupà una línia lírica que l'acosta a la poesia popular -la canco- i a l'evolució que va portar a terme part del moviment noucentista , amb el qual manté més relacions que les esperades. Tot i que va començar com a poeta avantguardista, escrivint cal·ligrames, finalment deriva cap a formes clàssiques.

La trajectòria de Joan Salvat-Papasseit convida a especular cap a on hagués evolucionat el seu estil. De manera significativa, la seva obra pòstuma Ossa Menor duia el subtítol Fi dels poemes d'avantguarda.

Temes...

Salvat-Papasseit va partir de la seva realitat quotidiana i de les novetats que li arribaven a través de la premsa o de cartes per a elaborar tant els seus escrits en prosa com bona part de la seva poesia. "Sóc, com home de lletres, d'imaginació escassa, més aviat elemental; tot ho he vist o viscut", va escriure.A aquests elements quotidians hi aplicava la seva sensibilitat i passió, destacant detalls i situacions que convertien un instant en una vivència única i especial. "Encara no he escrit mai sense mullar la ploma al cor, esbatanat.", afirma en el mateix escrit.

El tractament de l'amor i l'erotisme és un tret distinctiu de la poesia de Salvat-Papasseit. El llibre El poema de La rosa als llavis ha estat qualificat com un dels millors poemes eròtics de la literatura europea. Joan Salvat-Papasseit és potser el poeta que ha tractat el sexe i l'erotisme d'una manera més neta.

El mar, el port, el mariner, el

pirata i l'ambient mariner formen una línia temàtica marcada per un esperit nòmada i aventurer. Bona part de la seva vida va transcórrer prop del mar, concretament prop del Port de Barcelona. També va marcar-lo la figura del seu pare, mariner mort en alta mar.

Va mostrar un gran amor i respecte als infants, en els quals veia les esperances d'un futur millor. Va lloar la nova generació de pedagogs, l'expansió de l'escola pública en català i els artistes que treballaven per als nens. La major part de relats i poemes relacionats amb aquest tema van ser publicats a la revista infantil La Mainada el 1921 També s'han conservat desenes de postals que va escriure a les seves filles Salomé i Núria des de les seves estades a diversos ambulatoris.

Obres...

• Poemes en ondes hertzianes (1919)
• L'irradiador del Port i les gavines (1921)
• Les conspiracions (1922)
• La gesta dels estels (1922)
• El poema de La rosa als llavis (1923)
• Óssa Menor (1925, edició pòstuma)

  Pels poemes, vegeu la pàgina de Joan salvat-Papasseit al viquitext !

  Prosa

• Glosas de un socialista (1916)
• Fum de fàbriques (1917)
• Humo de fábrica (1918)
• Concepte del Poeta (1919)
• Contra els poetes amb minúscula - Primer manifest català futurista (1920)
• Pròleg de La Batalla, llibre de Daniel Cardona i Civit (1923)
• Notes biogràfiques (1934, edició pòstuma)

• 

Grup musical preferit "la niña pastori"

Comentari personal:El famenco és amb la música que més m'identifico, la que més sòl escoltar. M'encanta la Niña Pastori, una noia amb muchisimo talent, la qual en cada un dels seus temes transmet molt, té una increïble veu i bellíssimes lletres, cadascuna d'elles té la seva personalitat.

Amb quatre anys solia acompanyar la seva mare, que cantava des de joveneta i era coneguda com en les actuacions que donava per San Fernando. Pastora li va ensenyar l'art flamenc i es va convertir així en la referència fonamental perquè la Nena es fes cantora. Als vuit anys es va adonar que volia seguir els passos de la seva mare. Amb tot just dotze anys, el cantaor José Monge Cruz Camarón de la Isla la va presentar al Teatre Andalusia de Cadis, va quedar tan fascinat que al mig d'un concert li va demanar que actués amb ell. En els seus inicis va ser avalada per Camarón de la Isla però és el seu posterior trasllat a Madrid i la seva entrada en una discogràfica Sony Music el que ha suposat un impuls a la seva carrera.

Als disset anys se li va presentar l'oportunitat de gravar el seu primer disc, encara que no estrictament flamenc. Per la insistència de la seva mare, Maria anava a Madrid a cantar cançons de La Parrala, allí va ser descoberta per Alejandro Sanz i Paco Ortega, va quedar encantat i va decidir anar a San Fernando, i des d'allà llançar-la al públic amb "Entre dos Ports". Després arribarien "Ets Llum", "Cargols", "Maria", "No hi ha cinquè dolent", "Joies prestades". En el seu segon treball va començar una relació amb Julio Jiménez Borja, "Chaboli", amb el qual es va casar el 21 de desembre de 2002.

Viu al barri de Salamanca a Madrid.

El juliol de 2008 va tenir la seva primera filla, Pastora, que rep el nom de la seva àvia materna.

Ha aconseguit el premi Grammy Llatí 2009 al Millor Àlbum de flamenc amb el seu setè i darrer disc 'Esperando verte'.

En els tretze anys de carrera discogràfica ha venut més de dos milions de còpies.

Els seus set discos d'estudis estan amb la discogràfica Sony Music.

Discografía

• 1. Entre dos puertos 1995
• 2. Eres luz 1998
• 3. Cañaílla 2000
• 4. María 2002
• 5.No hay quinto malo 2004
• 6Joyas prestadas 2006 disco de versiones
• 7 Esperando verte 2009

Grup musical predilect "Fondo flamenco"

Fons Flamenc és un grup de flamenc i pop format per tres joves sevillans: Alejandro Astola, Antonio M. Rius i Rafael Ruda. El 2007 aconsegueixen signar amb una companyia discogràfica i treuen el seu primer treball, "A contracorriente", tan sols un any més tard, el 2008 llancen al públic el seu segon disc, "Les cartes sobre la taula", sent un èxit entre el públic i realitzant una magnífica gira de més de 100 concerts, omplint a madrid i en barcelona. Després de dos anys d'èxit surt a la venda Paren el Món Que Em Baix (2010), on deixen de banda els seus començaments i el seu estil musical.



Són tres nois que es dediquen a cantar pop flamenc, les seves cançons em transmeten varietat d'emocions ja que les seves lletres són boniques, dolces alhora romàntiques i amb sentiments trisites d'amor.

Ojalá (Maqueta 2006)

1. "Ojalá"
2. "Sevilla"
3. "Borrachera"
4. "Tu me envenenas"
5. "Y que tiene él"
6. "Mi estrella blanca"

Contracorriente (2007)

1. "Siéntelo"
2. "Perdóname"
3. "Escúchame mujer"
4. "Ojalá"
5. "Razón de vivir"
6. "Tu retrato"
7. "Veneno"
8. "Acariciándote"
9. "Princesa"
10. "Rompecabezas"
11. "Willy Fox"

Las cartas sobre la mesa (2008)

1. "Confesión"
2. "El último adiós"
3. "Me quedo aquí"
4. "Q tal"
5. "Nos fundimos"
6. "Vidas"
7. "El sexto mandamiento"
8. "Hielo en mi whisky"
9. "Arte y flow"
10. "Músico loco"
11. "Es mejor así"
12. "El metro de Madrid"
13. "Loco sin remedio"
14. "Mi estrella blanca"

Paren el mundo que me bajo (2010)

1. "Fantastico"
2. "¿Por qué?"
3. "Lo nuestro"
4. "Ruina"
5. "Me encanta"
6. "La ultima luna de abril"
7. "Piensa en mi"
8. "Como dijo Groucho"
9. "Algo mas que todo"
10. "This is my love"
11. "El misterio"
12. "Legañas"
13. "Sevilla"
14. "Sureños"

Feina que te agradaria fer...

Soc alumna de PQPI 2, (auxiliar d'oficina) meu propòsit és aprovar i esforçar-me, per plantejar fer un grau mitjà, espero aprovar la meva actual curs i poder realitzar-lo.
M'encanten els nens, me gustaria estudiar alguna cosa relacionada amb ells.
O amb el tema de la salut el qual m'interessa molt tambè.

Manga...

comentari personal:
Per a mi és un estil molt innovador, molt subtil amb trets precisos, que donen dolçor als trets dels personatges. És tot una creació, una manifestació més de l'art del dibuix

El manga (en kanji en, en hiragna; en katakana ) és el còmic d'origen japonès , desenvolupat a finals del segle XX.No obstant això, la seva forma moderna data poc després de la Segona Guerra Mundial , el manga ha tingut un llarg i complex precursor en la història de l'art japonès

El manga, és un còmic apte per a totes les edats. Inclou una àmplia gamma de temes: acció, aventura-acció, romanç, esport , drama històric, comèdia, ciència ficció-fantasia misteri terrir, sexualitat, el món de les empreses i el comerç entre altres. Des de la dècada de 1950, el manga s'ha tornat una part important de la indústria de l'editorial japonesalque ha representat un mercat de 481 mil milions de iens al Japó el 2006 (Aproximadament $ 3,62 mil milions d'euros). A nivell mundial el manga cada vegada ha anat obtenint més popularitat. El 2006, en els Estats Units el mercat del manga va ser de 175-200 milions de dòlars (123,3-140,9 milions d'euros). Els mangues són normalment impresos en blanc i negre, tot i que alguns es fan a color, ja siguin només algunes pàgines, capítols especials o tot ell. Normalment els mangues són publicats per primera vegada en revistes d'antologies de tiratge setmanal o mensual (Com Alfernoon, Shonen Jump o Hana to Yume ). Aquestes revistes d'antologies contenen centenars de pàgines i desenes d'històries individuals escrites per diversos autors. Són impreses en paper de diari i són d'usar i tirar. Si la sèrie té èxit, els capítols són recollits en una serie de volums anomenats tankobons (Normalment de 9 a 11 capítols).Un dibuixant de manga (mangaka ) normalment treballa amb uns pocs assistents en un petit estudi i s'associa amb un redactor creatiu d'una companyia de publicitat comercial. Si una sèrie manga és suficientment popular, pot ser portada a l'animació en un format anomenat anime, encara que a vegades és el revés i és el manga qui surt de pel.lícules d'animació(per exemple, Sarr Wars ).

"Manga" com un terme que s'utilitza fora de Japó es refereix específicament als còmics publicats originalment al Japó. Tanmateix hi ha el manga i els còmics influenciats pel manga, entre els quals es destaquen especialment a Taiwan(manhua) ,Corea dek Sud (manhwa), i en la República Popular de la Xina; en particular de Hong Kong ("manhua"). A França, "la nouvelle"manga " s'ha desenvolupat com una forma de bande dessinée extretes en els estils influenciats pel manga japonès. En els Estats Units,

la gent es refereix al manga produït al seu

país com a còmics

El ferrocarril i la Mineria...

Comentari personal:

Ferrocarril: avanç, adelant, vida. Apartir de ell es va desarrollar una important font de treball i comunicació que va facilitar i favoresir el accés a la cultura, al comerç, facilitats per traslladar-se a altres llocs per treball i estudis.Unicament el funcionament del ferrocarril dona lloc a la consumició de diferents elements com ( energía o carbon), movent així el comerç a gran escala.

El ferrocarril és un mitjà de transport que circula sobre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora. A banda de la via convencional, hi ha la circulació per cables (telefèrics) o altres tipus de via, com ara les de levitació magnètica o la dels trens maglev .

Els ferrocarrils poden dur una locomotora o més d'una, acoblades al davant o en configuració push pull (una al davant i l'altra a la cua). Els vagons poden ser arrossegats o autopropulsats automotors.

El seu desenvolupament es produí a la primera meitat del segle XIX, com a element de la Segona Revolució Industrial , aprofitant l'avantatge tècnic que suposa el baix coeficient de rodament metall sobre metall –de l'ordre de 3 per 1.000 i molt inferior al coeficient de rodament sobre carretera. La seva implantació causà una transformació completa de la societat en permetre el transport de persones i mercaderies amb un baix cost i de forma regular i segura.

El tren ha tingut una gran influència en el desenvolupament de moltes societats; el seu ús i importància varia segons l'època. Ha format part essencial de moltes nacions i ha presentat un gran avantatge en la industrialització, en comparació amb els països que no han disposat d'aquest mitjà de transport

Història

La primera locomotora de vapor va circular el 21 de febrer de 1804 , a prop de Merthyr Tydfil, al País de Gal-les. Fou construïda a Anglaterra per Richard Trevithick. Tot i així, un gravt de l'any 1550 mostra unes vagonetes circulant sobre rails a les mines de Leberthal l, a Alsàcia . L'home creu que els romans ja utilitzaven una mena de sistema de vies fèrries. Algunes rutes tenien dues roderes amb una separació fixa, molt semblant a la de les nostres vies actuals.

La generalització del sistema ferroviari ha estat gràcies a la màquina de vap

or, però de bon començament ja es van utilitzar sistemes alternatius per fer front a la manca de potència de la locomotora de vapor o per adaptar-se a situacions particulars.

Pels volts del 1900, l'aparició de motors elèctrics potents permeté l'ús de la tracció elèctrica, la més emprada actualment. Aquest sistema necessita que la línia estigui dotada d'una catenària o d'un tercer rail, portadors del corrent elèctric.

En el període d'entreguerresapareixen les locomotores dièsel. Els anys cinquanta són la frontissa entre la desaparició de la tracció a vapor i el desenvolupament dels mot

ors de combustió interna . És també en aquesta època quan comencen a aparèixer les locomotores elèctriques.

Minería

Comentari personal: el treball de les mines ha estat cuetionado en tots els temps a causa de les condicions infrahumanes en les que es treballava. La mitjana de vida del miner era molt curt (aproximadament 40 anys) generalment morien per malalties respiratòries, moltes vegades a causa de les infeccions, intoxicacions i no estaven exempts de quedar sepultats en els esfondraments. Ere un treball molt sacrificat i molt poc rendibleç

La minería es la obtención selectiva de los minerales y otros materiales a partir de la corteza terrestre. Esto también corresponde a la actividad económica primaria relacionada con la extracción de elementos y es del cual se puede obtener un beneficio económico. Dependiendo del tipo de material a extraer y beneficiar, la minería se divide en materia y no metálica.

Historia

la mina mas antigua que se tiene constancia arqueológica es la "cueva agus", en Swazilandia. En este lugar, que de acuerdo con los experimentos realizados con la radiación del carbono 14tiene una edad de 43000 años, los hombres paloleiticos excavaban buscando hematita, un mineral que contiene hierro, con el que probablemente producían pigmentos de color ocre.

En varias regiones de Europa central, como en la República Checa, Eslovaquia y Hungría se han encontrado excavaciones de una antigüedad similar donde los Neandertales buscaban piedras síles para fabricar armas y herramientas.

Otra excavación minera fue la mina de turquesas en la que trabajaban los antiguos egipcios en Uadi Maghara, en la península del Sinaí . También se extraían turquesas en la América precolombina,. En variadas locaciones a lo largo del continente se ha podido establecer que desde el Distrito Minero de Cerillos, en Nuevo México, donde se extrajo, usando herramientas de piedra, una masa de roca de 60 m de profundidad y 90 m de ancho; el vertedero de la mina cubre una superficie de 81.000 m², hasta en el cono sur; en los actuales territorios de Bolivia, Chile, Colombia, Ecuador, y Perú; en donde se tiene noticia que se explotaban yacimientos de minerales como el oro, cobre, hierro y petr{oleo en emanaciones naturales o en cuevas con sus menas, en donde los abor{igenes extraían estos minerales a veces a cielo abierto, antes de que esta técnica se hiciera popular.

Amor sense resposta...

Un amor platónic, es un amor amb sentiments forts i molts reals , però amb la certesa de que la parsona a la que estimes no l’obtiondras maig.
Moltes gràcies per dedicar-nos el teu temp ,i mostrar els teus sentiments ens els poemes.

Amor platònic…

Gens pletòric.

La mala sort de l’atzar.

Les males jugades del cor.

Enamorat de la teva son,

em cega la meva ment.

No és just que t’estimi

com mai he estimat.

I tu em miris indiferent.

Els teus ulls m’obren de bat a bat.

Invisible per a tu, com un cristall,

la meva ànima és lluny, del teu mirall.

Amor no bidireccional,

amor que crec ideal.

No ets tu.

Sóc jo.

Tu ets pura.

La meva existència dura,

sense la teva tendresa.

Eterna deessa.

Sóc ben petit.

Davant la teva bellesa.

Que m’hipnotitza

fins l’infinit.

L’amor em fa la guitza

i jo ploro cada nit,

per fora i per dins.

Com poder acceptar que no m’estimes

més enllà de l’amistat?

Si només vull perdre’m

en els teus llavis,

Si només vull fondre’m

en el teu cos savi.

Vull deixar de perdre el temps.

M’ho repeteix la meva ment, contínuament.

Estimar-te és un camí sense sortida.

Haig de girar cua i oblidar la màgia sentida.

Les percepcions ens juguen males passades.

M’he equivocat en somniar-te.

L’amor ha de ser correspost.

Al món existeixen moltes ànimes bessones.

Algun dia tindré la sort

de trobar-te sobre les ones.

T’esperaré, sirena meva.

La meva estima és tota teva.

Xerrada de sexualitat...

La classe de sexualitat té la finalitat no sols d' informar-nos, sinó també
de formar-nos, en la mesura que sigui possible. Amb aquesta xerrada podem veure
que l' ideal són les mesures preventives per evitar tot tipus de riscs tan seriosos
com les malalties. El sexe responsable davant tot. Actuar amb maduresa, en tot moment, i ser concients dels nostres actes. Saber el que convé, i elegir el que els nostres principis ens permeten. No actuar amb lleugeresa.
Aquesta ha estat la meva conclusió de la classe del dimecres 10/3/2010.

Gustavo Adolfo Bécquer Rima LIII

Comentario personal:Gustavo Adolfo Bécquer hace una evocación
sumamente romántica y, como tal, nostálgica.
Un momento irrepetible como todos los momentos de amor.



Volverán las oscuras golondrinas
en tu balcón sus nidos a colgar,
y otra vez con el ala a sus cristales
jugando llamarán.

Pero aquellas que el vuelo refrenaban
tu hermosura y mi dicha a contemplar,
aquellas que aprendieron nuestros nombres...
¡esas... no volverán!.

Volverán las tupidas madreselvas
de tu jardín las tapias a escalar,
y otra vez a la tarde aún más hermosas
sus flores se abrirán.

Pero aquellas, cuajadas de rocío
cuyas gotas mirábamos temblar
y caer como lágrimas del día...
¡esas... no volverán!

Volverán del amor en tus oídos
las palabras ardientes a sonar;
tu corazón de su profundo sueño
tal vez despertará.

Pero mudo y absorto y de rodillas
como se adora a Dios ante su altar,
como yo te he querido...; desengáñate,
¡así... no te querrán!

Breve honor a la dona...

Comentari personal: dir"Madre Teresa de Clacuta" es un verdader honor, un orgull indescriptible per qualcuna don. Va ser un exemple de vida de sencillez, de dignitat, de altruisme. Un exemple com persona, el va demostrar quant tenint oportunitat de salvar la seva vida, no aceptès privilegis i va tractar su mortal malaltia com qualcun del seus malalts. No deslumbra el seu exterior, però el seu interior el illumina tot. Per aixó ella es el meu exemple com honor a la dona

Biografia

Va néixer el 26 d'agost^[1] de 1910 a la ciutat de Skopje, en aquella època situada a l'imperi Otomà i que avui en dia és la capital de la República de Macedònia, en una família catòlica d'ètnia albanesa. Als 12 anys^[2] va decidir que la seva vocació era ésser missionera instal·lant-se a la població de Darjeeling, prop de l'Himàlaia.

El 24 de maig de 1931 prengué el primers vots com a monja, adoptant el nom de "Mare Teresa", i s'establí a Calcuta. El 1948 va obtenir permís del Papa per viure com monja independent i es va nacionalitzar índia. El 7 d'octubre de 1950 va ser autoritzada pel Vaticà per fundar la congregació de les "Missioneres de la Caritat" i amb l'ajut de les autoritats índies va convertir un temple hinduista abandonat en hospici gratuït per als p

obres, moribunds, cecs i, especialment, els leprosos. La seva congregació ràpidament guanyà adeptes i obrí diverses cases per a pobres a Veneçuela^[3] (1965), i posteriorment a Itàlia, Tanzània i Àustria, per repartir-se arreu del món a partir de la dècada del 1970.Reconeixement mundial

Reconeixement mundial

A principis de la dècada de 1970 va esdevenir mundialment famosa gràcies a un documental cinematogràfic "Quelcom bonic per Déu", l'autor del qual, Malcolm Muggeridge, es va convertir posteriorment al catolicisme.

El 1971 el Papa Pau VI li concedí el primer Premi de la Pau Joan XXIII per la seva dedicació a eradicar la pobresa, la seva caritat cristiana i els seus esforços per aconseguir la pau. Així mateix posteriorment li foren concedits el Premi Kennedy (1971), el Premi

Internacional Albert Schweitzer (1975), el Premi Balzan (1979), l'Ordre del Mèrit del Regne Unit (1983), la Medalla Presidencial de les Llibertats dels Estats Units (1985) i la Medalla d'Or del Congrés des Estats Units (1994). El 1972 fou guardonada a l'Índia amb el Premi Nehru per la promoció de la pau internacional i el 1980 li fou concedida la Bharat Ratna, la més alta condecoració civil del seu país d'acollida.

El 1979 li fou concedit el Premi Nobel de la Pau pel seu

treball emprès en la lluita per a superar pobresa i els senyals de socors, que també constituïxen una amenaça per la pau. Refusà participar en el banquet concedit als guardonats de totes les categories dels Premis Nobel i preguntada sobre com es podia promoure la pau arreu del món, la Mare Teresa contestà: "Aneu a casa i estimeu a l

a vostra família". Així mateix cedí la quantitat monètaria rebuda en la concessió del premi pels pobres d'arreu del món.

Ferma contrària a l'avortament i el divorci participà en diverses accions per denunciar la fam a Etiòpia o en ajuda les víctimes de les radiacions de l'accident de Txernòbil ajudada per treballadors de la Creu Roja Internacional. El 1991 retornà al seu país originari, Albània, per obrir un centre de les Missioneres de la Caritat a Tirana.

"Óscars"

comentari personal: l'escenografia és una de les belles arts com l'escultura, musica etc, per això es estimula i premia a totes les persones que són innovadores, creatives, en aquestes disciplinas.El premi es diu "Oscar

Els Premis de l'Acadèmia, més coneguts com a Oscars, són uns premis cinematogràfics atorgats anualment per l'Academia de les Arts i les ciències, Cinematogràfiques a Los Angeles, Califòrnia , organització que en l'any 2002 superava els 6.000 membres, tots ells professionals del cinema en les seves diverses especialitats, com ara productors, directors, actors, guionistes, directors de fotografía i molts d'altres.

El premi, una estatueta daurada que representa un home sostenint una espasa, es diu Oscar des que, segons conten, Margaret Herric va exclamar al veure-la que s'assemblava al seu oncle Oscar.

Història

La primera cerimònia de lliuram

ent dels premis de l'Acadèmia va tenir lloc el 16 de maig de 1929 en l'hotel Hollywood Roosevelt, transcorrent sense sobresalts al conèixer-se els noms dels premiats des del 18 de febrer.

Al concurs es presentaven originalment les pel·lícules estrenades a Los Àngeles des de l'1 d'agost fins al 31 de juliol de l'any anterior a la cerimònia de lliurament dels premis. Per als premis de 1933 es va acordar perllongar el termini d'estrena fins al 31 de desembre de 1932 data que es va mantenir a partir de llavors, de manera que a partir de 1934 concursen les pel·lícules estrenades entre el 1 de gener i el 31 de desembre.

La condició que les pel·lícules hagin d'haver estat projectades a Los Angeles va provocar que Charles Chaplin obtingués el 1973 l'Oscar a la millor banda sonora per Llums d'escena, una pel·lícula que havia estat realitzada el 1952

L'elecció dels guanyadors es realitza en dues etapes. En la primera són nominats a l'Oscar cinc possibles guanyadors. Aquesta nominació la realitzen els membres de l'acadèmia que pertanyen a la mateixa especialitat dels nominats. Així, per exemple, els actors voten als actors que són nominats, els guionistes als guionistes, i així successivament. Per contra el guanyador en cada categoria és triat per la totalitat dels membres de l'Acadèmia, sigui quina sigui la seva especialitat. Totes les votaci

ons es fan en secret i la dels guanyadors de tal forma, que cap membre de l'Acadèmia coneix els resultats. Per a això intervé una prestigiosa empresa d'autoria, que és l'encarregada de fer el recompte dels vots. Fins al moment de la cerimònia, en el qual són presentats els nominats de cada categoria i és obert el sobre lacrat amb el nom del guanyador, només existeixen especulacions.