Joan Papasseit Salvat va neixer a Barcelona, 16 de maig de 1894 Barcelona, va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d 'Aventguarda , va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en castellà i català simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repós deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.
A partir dels anys seixanta la seva figura va ser popularitzada sobretot gràcies a autors de la Nova canco que van posar música a alguns dels seus poemes. Avui dia és considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX i el seu recull de poemes El poema de la rosa als llavis és de lectura obligada a l'ensenyament secundari de Catalunya.
Una infància difícil
Fill de Joan Salvat Solanas, nascut al pla de Santa Maria , i Elvira Papasseit Orovitx, de Miravet . El 1901 , amb set anys, va haver d'afrontar la mort accidental del seu pare, fogoner embarcat en el Montevideo de la Companya Transatlantica . La vídua va ingressar Joan i el seu germà a l'Asilo Naval. A causa d'això, tret d'una breu estada als salesians , el futur escriptor mai no va anar a escola, aprenent a llegir i escriure a batzegades. Des de molt jove va haver de treballar en oficis com aprenent d'adroguer o tallista d'escultura religiosa. Arran d'aquesta darrera feina va començar a assistir a classes a la Llotja , però l'afició no va durar:
(...) la seva vocació de tallista es va esfumar com per encantament. Llavors, instintivament, agafant els papers que sempre portava a la butxaca per dibuixar, començà a escriure coses incoherents, deslligades, amb un estil sec, malforjat i cantellut, que fou sempre la tònica característica de la seva prosa.
—Emilo Eroles, Memòries d'un llibre vell, 1971
L'adolescent activista polític i cultural...
L'ambient social tens a Barcelona i especialment el fets de la Setmana Tragica el 1909 van motivar la politització de Joan Salvat.
L'any1911 va conèixer el llibre
ter i simpatitzant anarquista Emili Eroles, que tenia una parada de llibres vells al Mercat de Santa Madrona. Allà va compartir tertúlia amb Joan Alavedra, Antoni Palau i altres apassionats dels llibres i la política. En aquest context va començar a llegir obres dels autors que, en la seva diversitat, anirien definint la seva línia ideològica i els seus temes d'interès: Nietzsche, Ibsen i Gorki , entre d'altres.
Eroles, Alavedra, Palau i Salvat es van afiliar a l Ateneu Enciclopedic Popular , entitat en la qual Salvat va arribar a ser secretari general, membre de la sessió de cultura i bibliotecari. L'Ateneu va facilitar-li l'accés a més lectures, tant de l'àmbit internacional ,(Lleo, Lleo Tolstoi, Emile Zola, Piotr Kropotkin ...) com català Jume Bross, Valenti Almirall, Joaquin Costa, Jacint Verdaguer, Joan Maragall o Didac Riz ). Allà també va conèixer i escoltar en directe persones com Ortega y Gasset, Salvador Segui, Francesc Layret, Marcel.l'i Domingo, Gabriel Alomar, Andreu Nin, Lluis Companys, Peius Gener, Eugeni dOrs, Josep Maria de Sucr, Angel Samblancat i Joaquin Torres Garcia , considerat el seu iniciador artístic en els moviments d'avantguarda.
També el 1911 els mateixos quatre amics van crear el Grup Antiflamenquista Pro-Cultura, associació informal que teni
a com a objectiu la publicació de pamflets que enganxaven als carrers. Una tarda de diumenge van repartir fulls de mà en protesta de les curses de braus a la Placa de les Arenes
El 1912 va començar a festejar amb Carme Eleuterio i Ferrer, una noia del seu barri, amb qui es casà el 1918
El 1913 va fer amistat amb Daniel Cardona , el qual va introduir-lo en els ambients nacionalistes radicalsEl 1923 Salvat-Papasseit escriu el proleg del llibre de Cardona La Batalla, on el poeta ja manifesta una simpatia cap a posicionaments clarament separatistes.
Estil literari...
Avantguardisme i acadèmia
Fou un dels principals poetes de la literatura d avantguarda. Va ser influït pels cal.ligrames dApollinaire i pel futurisme de Marinetti, notablement en els seus primers llibres, on és palesa l'atracció que en els futuristes provocaven els invents: el telèg
raf, les ones hertzianes, el tramvia, etcètera.
Desenvolupà una línia lírica que l'acosta a la poesia popular -la canco- i a l'evolució que va portar a terme part del moviment noucentista , amb el qual manté més relacions que les esperades. Tot i que va començar com a poeta avantguardista, escrivint cal·ligrames, finalment deriva cap a formes clàssiques.
La trajectòria de Joan Salvat-Papasseit convida a especular cap a on hagués evolucionat el seu estil. De manera significativa, la seva obra pòstuma Ossa Menor duia el subtítol Fi dels poemes d'avantguarda.
Temes...
Salvat-Papasseit va partir de la seva realitat quotidiana i de les novetats que li arribaven a través de la premsa o de cartes per a elaborar tant els seus escrits en prosa com bona part de la seva poesia. "Sóc, com home de lletres, d'imaginació escassa, més aviat elemental; tot ho he vist o viscut", va escriure.A aquests elements quotidians hi aplicava la seva sensibilitat i passió, destacant detalls i situacions que convertien un instant en una vivència única i especial. "Encara no he escrit mai sense mullar la ploma al cor, esbatanat.", afirma en el mateix escrit.
El tractament de l'amor i l'erotisme és un tret distinctiu de la poesia de Salvat-Papasseit. El llibre El poema de La rosa als llavis ha estat qualificat com un dels millors poemes eròtics de la literatura europea. Joan Salvat-Papasseit és potser el poeta que ha tractat el sexe i l'erotisme d'una manera més neta.
El mar, el port, el mariner, el
pirata i l'ambient mariner formen una línia temàtica marcada per un esperit nòmada i aventurer. Bona part de la seva vida va transcórrer prop del mar, concretament prop del Port de Barcelona. També va marcar-lo la figura del seu pare, mariner mort en alta mar.
Va mostrar un gran amor i respecte als infants, en els quals veia les esperances d'un futur millor. Va lloar la nova generació de pedagogs, l'expansió de l'escola pública en català i els artistes que treballaven per als nens. La major part de relats i poemes relacionats amb aquest tema van ser publicats a la revista infantil La Mainada el 1921 També s'han conservat desenes de postals que va escriure a les seves filles Salomé i Núria des de les seves estades a diversos ambulatoris.
Obres...
- Poemes en ondes hertzianes (1919)
- L'irradiador del Port i les gavines (1921)
- Les conspiracions (1922)
- La gesta dels estels (1922)
- El poema de La rosa als llavis (1923)
- Óssa Menor (1925, edició pòstuma)
Pels poemes, vegeu la pàgina de Joan salvat-Papasseit al viquitext !
Prosa
- Glosas de un socialista (1916)
- Fum de fàbriques (1917)
- Humo de fábrica (1918)
- Concepte del Poeta (1919)
- Contra els poetes amb minúscula - Primer manifest català futurista (1920)
- Pròleg de La Batalla, llibre de Daniel Cardona i Civit (1923)
- Notes biogràfiques (1934, edició pòstuma)
0 comentarios:
Publicar un comentario