Breve honor a la dona...

Comentari personal: dir"Madre Teresa de Clacuta" es un verdader honor, un orgull indescriptible per qualcuna don. Va ser un exemple de vida de sencillez, de dignitat, de altruisme. Un exemple com persona, el va demostrar quant tenint oportunitat de salvar la seva vida, no aceptès privilegis i va tractar su mortal malaltia com qualcun del seus malalts. No deslumbra el seu exterior, però el seu interior el illumina tot. Per aixó ella es el meu exemple com honor a la dona

Biografia

Va néixer el 26 d'agost^[1] de 1910 a la ciutat de Skopje, en aquella època situada a l'imperi Otomà i que avui en dia és la capital de la República de Macedònia, en una família catòlica d'ètnia albanesa. Als 12 anys^[2] va decidir que la seva vocació era ésser missionera instal·lant-se a la població de Darjeeling, prop de l'Himàlaia.

El 24 de maig de 1931 prengué el primers vots com a monja, adoptant el nom de "Mare Teresa", i s'establí a Calcuta. El 1948 va obtenir permís del Papa per viure com monja independent i es va nacionalitzar índia. El 7 d'octubre de 1950 va ser autoritzada pel Vaticà per fundar la congregació de les "Missioneres de la Caritat" i amb l'ajut de les autoritats índies va convertir un temple hinduista abandonat en hospici gratuït per als p

obres, moribunds, cecs i, especialment, els leprosos. La seva congregació ràpidament guanyà adeptes i obrí diverses cases per a pobres a Veneçuela^[3] (1965), i posteriorment a Itàlia, Tanzània i Àustria, per repartir-se arreu del món a partir de la dècada del 1970.Reconeixement mundial

Reconeixement mundial

A principis de la dècada de 1970 va esdevenir mundialment famosa gràcies a un documental cinematogràfic "Quelcom bonic per Déu", l'autor del qual, Malcolm Muggeridge, es va convertir posteriorment al catolicisme.

El 1971 el Papa Pau VI li concedí el primer Premi de la Pau Joan XXIII per la seva dedicació a eradicar la pobresa, la seva caritat cristiana i els seus esforços per aconseguir la pau. Així mateix posteriorment li foren concedits el Premi Kennedy (1971), el Premi

Internacional Albert Schweitzer (1975), el Premi Balzan (1979), l'Ordre del Mèrit del Regne Unit (1983), la Medalla Presidencial de les Llibertats dels Estats Units (1985) i la Medalla d'Or del Congrés des Estats Units (1994). El 1972 fou guardonada a l'Índia amb el Premi Nehru per la promoció de la pau internacional i el 1980 li fou concedida la Bharat Ratna, la més alta condecoració civil del seu país d'acollida.

El 1979 li fou concedit el Premi Nobel de la Pau pel seu

treball emprès en la lluita per a superar pobresa i els senyals de socors, que també constituïxen una amenaça per la pau. Refusà participar en el banquet concedit als guardonats de totes les categories dels Premis Nobel i preguntada sobre com es podia promoure la pau arreu del món, la Mare Teresa contestà: "Aneu a casa i estimeu a l

a vostra família". Així mateix cedí la quantitat monètaria rebuda en la concessió del premi pels pobres d'arreu del món.

Ferma contrària a l'avortament i el divorci participà en diverses accions per denunciar la fam a Etiòpia o en ajuda les víctimes de les radiacions de l'accident de Txernòbil ajudada per treballadors de la Creu Roja Internacional. El 1991 retornà al seu país originari, Albània, per obrir un centre de les Missioneres de la Caritat a Tirana.