Comentari :moltes gràcies per crear un poema d’un dret amb tanta vàlua com és la llibertad. És un tema vertaderament ampli, m’agrada moltíssim. =)
Rere els barrots, veig la llibertat com dansa.
Nua de complexes, nua d’obligacions, nua de sort.
S’estima a si mateixa, estima a tothom, de cor.
I jo la miro des de la garjola, molts errors comesos, masses.
Les lleis de la natura ens esgarrapen el primer tros de llibertat, de vida.
Les normes socials tot seguit ens retallen els límits, això sí i això no. Oi, tant!
Deixes de ser lliure allà on jo començo a ser-ho. Llibertats compartides.
La generositat ens fa regalar engrunes de llibertat en favor de la societat.
Existeix la llibertat?
L’absoluta llibertat dorm en
un concepte utòpic.
Qui té la veritat?
La llibertat és com un ventall de colors.
No és cap tòpic.
Els esclaus tenien el color fosc, ben fosc.
Els amos tenien el color blanc, ben blanc.
Després seguiren els serfs i els seny
ors.
Més endavant, els mestres i els aprenents.
I finalment, arribaren els patrons i els obrers.
Ara la llibertat pren el color verd del diner.
De presons, n’hi ha una pila:
La presó capitalista.
La presó de l’armari.
La presó dictatorial.
La presó cultural.
No acabaríem mai.
Quedar-se sense llibertat no té misteri.
El seu foment troba un munt de dificultats:
repressions, prohibicions, insatisfaccions.
Els esclaus emmudits, ben nus d’expressió són.
Anem llimant els barrots,
una mica cada dia.
La llibertat és un brot
1 comentarios:
La natura és llibertat pura, essència de les essències, l'estat impur del salvatgisme... sense civilitzacions... què maques les fotos, Lupe! Gràcies turqueses!
Publicar un comentario