BLOGGER TEMPLATES AND TWITTER BACKGROUNDS

Quina és la seva preferència a l'hora de viatjar

miércoles, 28 de abril de 2010

De Carolina Ibac Manca de vida...

Comentari personal: llegeixo el poema i com sempre em amara d'autèntic realisme, l'eshortación que fa Carolina que siguem autèntics, sense hipocrecia, tractant de créixer com a persones que visquem el present sense oblidar ni aferrar-nos al passat i tenir en compte que la vida és efimera.

Recordam a les "Parques" aquelles deitats les tres velletes, una filava, una va teixir i una altra tallava el fil de la vida.

Penso que és una exposició molt realista ja que ningú escapa d'ella, ja que la mort és l'última estació del viatge de la vida.




Manca de vida

Un fil prim ple de dies
que es tiba i s’encongeix
fent camí, via a via.
I un dia la llum es debilita,
perd la força dels primers dies,
és l’estrella que duem a dins
que vol marxar a un cel infinit.
Un dia vam néixer,
d’un atzar de dues ànimes foses,
que potser ara ja són mortes.
I el seu abandó d’aquesta vida
ens endinsà en la pena més pena
de totes les penes.
Aquells que estimem marxen
però el nostre consol és que els seguirem,
tard o d’hora, serem de nou amb ells.
La vida té una sola direcció,
un mateix fi per a tots.
Cal aprofitar-la amb dignitat
i ser millor del que som.
I quan tot s’hagi acabat
poder descansar contents
d’haver viscut el present,
d’haver recordat el passat.
I ara, que som allò que ens queda de temps
Rumiem com el viurem,
com el deixarem fer,
com farem sense deixar fer,
sempre sent nosaltres,
sense voler ser altres.
Únics ja sent rics o pobres,
acabarem enterrats,
o cremats
o esquarterats.
I la nostra ànima s’enlairarà
cercant les altres ja enlairades.
Tot comença i tot acaba,
sense excuses,
sense fugides,
sense temps.
S’acaba el present.
Roman tot ja en el passat.
El fil prim s’ha trencat.
Carolina Ibac




Cançó de Primavera...


(Enric Soler i Godes)

Floreta sense nom
en marge ignorat,
senzilla floreta
sense amic ni amat.

Tens la vida curta,
però llarg l'anhel;
alegres la vida,
vius sense recel.

Petita floreta,
qui et replegarà?,
sobre quina sina
ton goig lluirà?


Quan el sol s'aixeca,
tu guaites l'ocell
com una donzella
espera el donzell.

Voltada de brossa
ansiant l'amor,
ningú sap ta lluita
de plany i dolor.


Floreta sense flaire
que no sé ton nom,
sense amic ni amat,
eres de tothom.

Però vius joiosa,
tranquil·la, esperant;
saps que no hi ha xica
sense ball galant.

Tu sols, Primavera
per al meu vell cor!
Jo estime ta vida
que bull i que mor


Comentari personal: Llegir aquest poema és com escoltar una dolça sinfonia. Cada flor per senzilla que sigui té la màgia i l'encant que li ha otorgat la primavera. A la senzillesa rau la bellesa.

martes, 27 de abril de 2010

Aquest any cursem 2 de PQPI al col Damià Huguet de Campos, i hem experiement el meravellós món de la poesia amb una varietat de tems i cada un d'ells molt especial. Són els siguienes ...

  • Allibera't, llibertat eterna: tracta per a la meva d'un tema amb gran valor d'allò més preuat, l'ésser lliure. La llibertat
  • Amor sense resposta: mostrar del desamor
  • Fem pinya: és un tema dedicat al grup, la importància d'estar units
  • L'última paraula de la natura: tracta del nostre mitjà de vida, la natura.
  • La manxola de vida És la mort:descubro la importancia del segundo a segundo y teniendo presente que todo termina ante un muro que es la muerte.
  • La marca de la diferència:tracta del fet de ser diferent.
  • La pau ens espera: un tema espectacular de la pau
  • Llimem els Barrot: la llibertat un tema molt preciat.
  • Ni sang ni gen: la família, lazos familiares
  • Silenc: el preciao silenci
  • Temps al temps: tema tractat del temp
  • Tot dalt
El nostre inici va ser amb un bonic i extens temi "la pau", va sorgir entre noltros,
Me ha agradat moltissim aquesta nova experiència , mai l'havia viscuda, tot es molt possitiu
i me ha aportat moltes idees noves.

Anècdota divertida

El skateboarding o monopatinaje es un deporte que se practica con un skateboard en cualquier parte de una calle donde se pueda rodar, aunque también se puede patinar sobre cualquier sitio, ya que es un deporte libre. Por ejemplo, piscinas, escaleras, calles, etc. El único impedimento de este deporte callejero es el malestar de las calles: baches, piquetes, badenes,...En general, todo lo que pueda desestabilizar al patinador. En él, el objetivo es buscar la belleza al manejarlo; no es un deporte que esté directamente vinculado a algún tipo de competición, por lo tanto, se podría denominar como libre. Existen diversos trucos realizables sobre un monopatin, que varían en dificultad. Trucos de desliz de tabla (la madera), llamados (slides) como el nose slide, boardslide, por una determinada superficie; trucos de estilo libre (freestyle) (cada persona muestra trucos originales y, generalmente, complejos), trucos de rampa, los que se realizan únicamente en dichas instalaciones; los denominados simplemente por truco (trick), que consisten en que el skate se despegue de los pies y gire dibujando una determinada figura por el aire para luego volver a la posición correcta para el desplazamiento, como el flip, el hellflip, varials... o también las figuras en que la tabla gira simultáneamente con todo el cuerpo; y por último, los manuals, diversas maniobras en que el individuo se desplaza sobre el skate sobre una o dos ruedas y puede ser con uno o dos pies (con un pie:one foot manual/con dos pies:manual) si se realiza con las ruedas delanteras se llama nose maunal y con las traseras manual solamente. Hay dos tipos de skate: El street o estilo callejero, y el vertical, que se practica en rampas también denominado vert.

ANÈCDOTA...
Em apaciona l'esport, m'agrda observar com la gent fa de ell una forma de vida, també m'agrada practicar-lo. Però no aquest especialment.
Una tarda vaig anar al Skate park del meu poble, un lloc adequat per fer sakate, els meus amics solen practicar aquest esport el qual els atreu, i dediquen infinitats de hores a practicar-lo.
Crec que no és gens fàcil perquè requereix moltes hores de entrenament i has d'estar disposat a aprendre nous trucs.
Sentia curiositat per experimentar la màgia del skate, i seguidamnt m'ho vaig pujar, a principi gaudia, m'encantava aquesta sensació de velocitat era com una nena petita, gaudia d'un costat a un altre sense cap experiència ni el cap degudament però me encanta jejeje...vaig decidir pujar la rampa, la primera genial, perquè té una alçada senzilla de saltar, em plantegir seguir amb l'altra, un repte de superar per a mi amb grans dificultats, però ho vaig intentar, vaig agafar gran velocitat, però desgraciadament en arribar al cim de la inmensa rampa llisqui i vaig caure.
M'hauria encantat haver-ho fet correctamnt però, ho intenti...!
Va ser una experiència bonica però una mica dolorosa. Aunque no sigui un esport
fet per a mi, no pasaré fins conseguir aquest truc que tant desitj, un 180 :)

lunes, 26 de abril de 2010

Els diferents conceptes sobre la família....


1. Resumeix el text Els diferents conceptes sobre la família.

Els temps han evolucionat, i amb ell el concepte de la familia.
No solo existeix el classic tipus de família , mare, pare, fill sino també veim alts porcentatges
de famílies monoprentals (mare,fill, pare fill).Famílies d'homosexuals etc...
Ens els quals la tolerància i el respecte juguen un papel predominant.
L'esglèsia católica adopte una posició intransigent conrespecto a la llibertat sexual (uno de homosexuals i l'abort) inclinandose per la família classica , (mare, pare fills)

2. Fes un comentari personal sobre l'escrit. Què en penses? Creus que un infant és més feliç en una família tradicional? Raona la teva resposta.
Pens que si se desenvol en un ambient tranquil sin faltes de respecte, sense dolents exemples, sense violència, en un clima càlid de amor i preocupació pero la seva vida, un nin pot ser feliç.
En un hogar tradicional on un pare falta el respecte a la seva dona o viceversa no es un ambient favorable pel creixement d'un nin.

3. Creus que el lloc on es viu influeix en tenir un tipus de família o un altre? (Barri, ciutat, país...). Argumenta la teva resposta.
Si totalment.
Per exemple el "Brons" -EE.UU, las Favelas-Brasil etc, son llocs molts expots al perill,a les dolentes influències, las carencies materials solen inducir al delit i els errors, les posibilitats de estudiar i superar-se son mínimes, la tentació de la droga , alcohol, prostitució i el flagelo de la pederastia. En aquests cassos hi ha un indice altíssim de families destructuradas.

4. Exposa quin és el teu ideal de família i explica per què.
Tenc una familia monoparental, però me agradaria tenir una

família com els meus padrins, madre, padre, hermanos etc...




Poema, una postal de Campanet...

























Lladrucs de fons,
concert de grills a mitjanit,
campanars repicant alens,
feixugues foscors abracen la son dels sementers,
estels entotsolats enyoren cels blaus,
fanals taquen de claror els carrers,
cafès estibats de veus,
amants desfogats als caps de cantons,
capamuntes caparrudes,
reguerons de fosca pengen dels referits.

Aquest poema podria ser ben bé
una postal de Campanet a mitjanit.


Joan Miquel Chacón

El poema em sembla bonic.
Expressa els sentiments d'aquest espectacular i alegre poble,..
Crec que el caracteritza la descripció de les petites grans coses.


Cerca al diccionari ...

sementers: Part d'una terra de conrreu en què sembla d'una planta determinada.

estibats: Apilar, disposar, (mercaderies, especialment la càrrega d'una nau), de manera que ocupin el menor lloc possible.

desfogats: Donar pas lliure. sortida.

reguerons: Sequiola, lloc por on passa 'aigua especialment per a regar.

referits: Especialment qui es té l'encàrrec, fer saber de paraula o per escrit.




jueves, 22 de abril de 2010

Ítaca...






La clase d'avui ha estat una mica peculiar, ja que tractava de tenir nous coneixements sobre un senyor anomenat LLUIS LLANCH, CANTAUTOR, una persona que va marcar una època.
Escoltam un poema en verció musical, interpretat per aquest senyor.
Aqui la tenim...

http://www.youtube.com/watch?v=eCz0y-IXbdc


També aquesta està interpretada per una jove anomenada Beth, que li dona un toc molt personal a aquest tema. Tè una veu molt dolça i li dona empenta a la cançó


http://www.youtube.com/watch?v=zp0AtyvusoY


Biografia de Lluis Llach

Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948) és un músic i cantautor català que va pertànyer al grup dels Setze Jutges i que es pot considerar com un dels capdavanters de la Nova cançó. Com a artista engatjat, ha estat un referent, no solament musical, sinó també intel·lectual de tres generacions.


Infantesa a Verges

Fill d'un metge de poble, de família de terratinents, que va aconseguir plaça en el poble empordanès de Verges , i de mare mestra nascuda a Porrera i que havia rebut una educació burgesa a Barcelona . Va viure la seva infància a aquest petit poble situat alBaix Empordà , comarca de la qual sempre s'ha declarat un enamorat. No ha perdut mai aquestes arrels i encara avui participa cada setmana santa a la famosa processó de la Dansa de la Mort i té una residència al poble veí de Parlavà.

Segons paraules del propi Lluís Llach, la persona que va introduir la música a casa seva va ser la seva mare. Tant Lluís com el seu germà Josep Maria feien servir la seva guitarra fins que a l'edat de quatre anys veu entrar un piano amb el que Lluís comença a compondre les seves primeres melodies aproximadament dos anys més tard. Observant la bona oïda del seu fill, confien la seva educació musical a Quim Gil , pel que fa al solfeig, i Lau Roure i la seva esposa Montserrat.

Als 9 anys 1957 es trasllada a Figueres per continuar els seus estudis internat al col·legi de La Salle, on es refugia en el món de la música passant hores i hores sol davant el piano. El contrapès a aquest món solitari el troba els estius anant al poble de la mare, Porrera, on coneix Jorgina Domènech que l'apropa a la música dels chansonniers francesos, i de manera especial Jacques Brel. A ella li dedicà l'any 1968 la cançó d'amor Per un tros del teu cos. Tanmateix, la seva primera cançó, Que feliç era, mare, amb lletra del seu germà, és del voltant de 1965.












Els Setze Jutges

El 1963 , a l'edat de 16 anys, va a estar a Barcelona per estudiar el preuniversitari i posteriorment fer estudis d'enginyeria. Dos anys després, s'inscriuria a la Facultat d'Econòmiques, estudis que abandona per cursar el que segons ell seria la seva universitat: s'integra al moviment de la Nova Cnçó incorporant-se a Els Setze Jutges , grup del qual va ser l'últim component. Albert Mallofré, crític musical de La Vanguardia ho comentava així:

« Lluís Llach és, dels tres nouvinguts, el més jove. Ignorem si en edat, però artísticament és molt més jove que els seus dos companys. Els seus texts i la seva composició musical són típics productes de joventut. Són tendres i nets, però encara innocents i primaris. El seu estil interpretatiu manca de perfil contrastat i se li nota sovint un accent (un accent estilístic) més del Poble Sec que de Verges. I si diem del «Poble Sec» no és a la lleugera, sinó per al·ludir a un membre molt conegut de la cançó popular actual. Lluís Llach és un artista que comença i la seva trajectòria desembocarà en un port o altre i serà més o menys llarga i fructífera a mesura que es vagi desenvolupant la seva personalitat. Com ara és molt arriscat un pronòstic, només es pot donar-li la benvinguda i desitjar que la seva vocació no perdi l'estímul.




















Viatge a Ítaca

El seu nou treball de l'any 1975, Viatge a Ítaca, basat en textos de Kavafis , es converteix en el seu disc més venut fins aleshores amb 150.000 còpies. Amb aquest disc inicia la col·laboració en els arranjaments de Manel Camp i amb el bateria Santi Arisa , ambdós manresans i antics components de Fussion .

La seva presentació es feu el 7 demaig al Palau de la Música i a les vint-i-quatre hores de posar-se les entrades a la venda ja s'havien exhaurit. El dilluns 12 de maig, el cantant va ser conduit per la policia des de l'hotel on s'allotjava aquells dies, amb motiu dels seus recitals al Palau, fins a la Jefatura Superior, on va haver de declarar i no va sortir fins a dues hores més tard. L'interrogatori es va centrar en el primer recital quan el cantant, que tenia prohibit fer cap repetició de les seves cançons, després que el públic aplaudís durant més de vint minuts, va tornar a sortir per dir que no en podia cantar cap més.

L'esdeveniment previst en principi per sis actuacions, finalitzà a la cinquena, quan se li prohibeix un bis, se'l deté i se'l porta a la Comandancia Superior de Policía. Mentre, el públic va abandonant el Palau cantant a cor L'Estaca . Se li prohibeix seguir amb els recitals, se li imposa una multa de 100.000 pessetes, i durant més de vuit mesos van ser prohibides totes les seves actuacions a l'Estat espanyol. L'aleshores governador civil de Barcelona, Rodolfo Martín Villa , ho justifica per les reiterades infracciones al reglamento de espectáculos, que prohíbe terminantemente que los artistas se dirijan al público y establezcan diálogo con él, caso que el señor Llach hizo en reiteradas ocasiones, profiriendo expresiones que la autoridad gubernativa ha estimado como atentatorias a las instituciones y a la legislación vigente.

Mentre persisteixen les prohibicions a l'interior (més de 75), Llach es torna a refugiar a l'estranger. El mes d'agost actua a Londres una altra vegada a l'Olympia, a Veneçuela , i el de París li ofereix un contracte per actuar durant quinze dies. Tot París és ple Théatre de la Ville de pòsters amb la imatge de Llach. Coincidint amb aquestes actuacions, mor Franco.

Canta a la TV francesa al costat del mític Georges Brassens en un programa de cap d'any a Avinyó i de gran audiència.

martes, 20 de abril de 2010

El cau del drac...


El foc de sang púrpura és aquí.

Sento les flames que cremen per dins.

Les lletres formen satírics versos de bruixeria.

Les fogueres s’emporten els llibres amb bogeria.

No tot està dit. Hi ha més per dir sense dit.

La mà ja no escriu, tampoc la ploma.

La cal·ligrafia és ara una font.

La tinta és ara polsosa.

El drac ja és mort.

I també les roses.

I la princesa.

I l’heroi.

Ara

ja

no

som

res.

No

més

que

un

sol

fet

de

ser.

Amor

pur

i

net.


Comentari personal:Hola Carolina, el teu poema m’ha parescut bonic,
i el vares personalitzar.
Tracta de la celebració de San Jordi.
un peto Carolina i moltíssimes gràcies =)



lunes, 19 de abril de 2010

Michelangelo Buonarroti...

Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni ,(Caprese, 6 de març de 1475-Roma, 18 de frbrer de 1564), també conegut simplement com Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeya i arquitecte renaixentista.

Durant més de setanta anys el seu treball es va realitzar a Florència i Roma, que era on vivien els seus grans mecenes, lafamília Mèdici de Florència, i els diferents papes romans. Va ser el primer artista occidental al qual van publicar dues biografies en vida:

  • Le Vite de' più eccellenti pittori, scultori, ed architettori de GiorgioVasari, publicada el1550 , en la primera edició de la qual fou l'únic artista viu inclòs.
  • Vita de Michelangelo Buonarroti, escrita per Ascanio Condivi el 1553, pintor i deixeble de Miquel Àngel, que recull dades facilitades per l'artista mateix.

Va ser molt admirat pels seus contemporanis, que l'anomenaven el Diví. Benedetto Varchi, el 12 de febrer de 1560 li va enviar una carta en nom de tots els florentins:

« ...tota aquesta ciutat desitja submisament poder-vos veure i honrar-vos tant de prop com de lluny... La vostra Excel·lència ens faria un gran favor si volgués alegrar i honrar amb la seva presència la seva pàtria. »

Va triomfar en totes les arts en què treballà. L'escultura, segons havia declarat, era la seva predilecta i la primera a la qual es va dedicar; a continuació va dedicar-se a la pintura, quasi com una imposició de Juli II , i que es va concretar en una obra excepcional que magnifica la volta de la Capella Aixtina. ; i en els seus darrers anys va realitzar projectes arquitectònics. Com que era molt perfeccionista, si trobava el més petit defecte en una de les seves obres, considerava que era un desastre.


ESCULTURA


Dona i Ocell de Joan Miró

L'escultura és una de les Belles Arts en la qual l'artista s'expressa mitjançant volums i espais. És l'art de modelar o tallar en fang, pedra, fusta o un altre material. L'escultura és l'art plàstic pròpiament dit ja que és l'art de modelar figures i reproduir objectes amb volúm. En ella, s'incloïen antigament totes les arts alfareres, les de talla i cisell juntament amb les de fosa i modelat. També s'entén per escultura l'obra feta per l'escultor.
















La pintura és l'art de

pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors. La pràctica de l'art de pintar, consisteix en aplicar, a una superfície determinada –un full de paper, un llenç, un mur, una fusta, un retall de teixit, – una tècnica determinada, per obtenir una composició de formes, colors, textures, traços, etc. donant lloc a una obra segons uns principis estètics.

La pintura és una de les expressions artístiques humanes més antigues i una de les sis Belles Arts. En l'estètica

o teoria de l'art modernes la pintura es considerada com una categoria universal que comprèn totes les creacions artístiques fetes sobre superfícies. Una categoria aplicable a qualsevol tècnica o tipus de suport físic o material, incloent els suports o les tècniques efímeres així com els suports o les tècniques digitals.















L'arquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques. Una definició més ampla també inclouria el disseny de tot l'ambient o entorn construït: des de l'urbanisme, passant pel disseny urbà, fins el disseny demobles . És una de les sis belles arts . Determinats edificis o altres construccions són percebuts com a símbols culturals i polítics i en algunes ocasions com aobres d'art , ja que poden ser considerats prim

àriament en funció de la seva forma o estructura sensible o de la seva estètica.

El disseny arquitectònic és impulsat principalment per la manipulació creativa de la massa, l'espai , el volum, la textura, la llum, els materials, els plànols, i els elements pragmàtics, com ara els costos, la sonstrucció i la tecnologia , per tal d'assolir un fi que és estètic , funcional i, sovint, artístic. Això distingeix l'arquitectura de l'enginyeria, la qual s'impulsa principalment per la manipulació creativa dels materials i les formes, en recórrer als principis científics i matemàtics.

Diverses civilitzacions històriques sovint són conegudes principalment a través dels seus assoliments arquitectònics, així com és el cas de diverses ciutats, regions i cultures. Alguns edificis, com ara les piràmides d'Egipte i el Colosseu romàsón símbols culturals, i constitueixen una important baula de la consciència pública.


























En literatura, la poesia és l'art d'expressar, en paraules, el contingut espiritual propi, mitjançant mots disposats segons la mètrica . La poesia popular és la poesia creada per poble per expressar la seva identitat, amb unes vivències elementals, i permanents, en les que es reconeix com a tal poble.

També es diu poesia d'una obra en vers. Hi podem distingir les obres escrites en vers; i el conjunt d'obres poètiques d'un poeta, o de diferents poetes, produïdes en una època, una llengua determinada, un gènere, etc.

Es diu poesia del contingut formós, o de la forma bella d'una obra literària.

Tradicionalment, es distingeixen tres gèneres poètics: l'èpic, el líric i el dramàtic.

Sense especificitat temàtica, la poesia moderna es defineix per la seva capacitat de síntesi i d'associació. La seva principal eina és lametàfora, és a dir, l'expressió que conté implícita una comparació entre termes que naturalment se suggereixen uns als altres, o entre els que el poeta troba subtils afinitats. Alguns autors moderns han diferenciat metàfora d'imatge, paraules que la retòrica tradicional emparenta. Per aquests autors, la imatge és la construcció d'una nova realitat semàntica mitjançant significats que en conjunt suggereixen un sentit unívoc i alhora diferent i estrany.

El Dia Internacional de la Poesia és el 21 de març.


YA ME HA NACIDO UN BUCHE EN ESTA FATIGA

Ya me ha nacido un buche en esta fatiga,
como el agua hace a los gatos en Lombardía
o en cualquier otro lugar que exista
donde a la fuerza vientre y mentón se arriman.
La barba al cielo, y la memoria siento
sobre la joroba, y tengo el pecho de arpía,
y el pincel sobre el rostro todavía
lo convierte, goteando, en rico pavimento.
Y los lomos me han entrado en la panza,
y hago del culo contrapeso de la grupa,
y sin los ojos doy pasos en vano.
Por delante se me alarga la corteza,
y para plegarse atrás se amontona,
y me tiendo como un arco de Soria.
Por eso falaz y extraño
surge el juicio que la mente aporta,
pues mal se trae por cerbatana torcida.
Mi pintura muerta
defiende ya, Juan, y mi honor,
que no es este buen lugar, ni yo pintor.

Refrans sobre la primavera i aspectes metereològics...

REFRANES PRIMAVERALES...






















LA PRIMAVERA LA SANGRE ALTERA
Con la llegada de la nueva estación se despierta del letargo del invierno



















CUANDO EL CUCO LLEGA ENTONCES ES PRIMAVERA,SI EL CUCO AUN NO LLEGÓ ES QUE LA PRIMAVERA AUN NO LLEGÓ
Hablar del cuco es hablar del inicio de esta estación


















TRAS INVIERNO MISERABLE, PRIMAVERA DETESTABLE
Tras un invierno desvastador una primavera que cuesta recuperarse


























DOS PRIMAVERAS EN UN AÑO SABES QUE ES UN ENGAÑO

Lo obvio es obvio















GOLONDRIA ANTICIPADA PRIMAVERA MUY TEMPLADA
Ella es mensajera de la buena primavera

Refrans sobre la primavera i aspectes metereològics...


REFRANES METEOROLOGICOS
...





















AÑO DE NIEVE, AÑO DE BIENES
El contenido es que el año que nieva mucho es prometedor.

























CIELO EMPEDRADO A LOS TRES DIAS, MOJADO
Significa que cuando hay determindo tipo de nubes invariablemente sucede lo que tiene que suceder, llueve.



















CUANDO AL SAPO LO VES ANDAR, AGUA PRIMAVERAL
Debemos confiar en la sabiduria o en el instinto del sapo

















EL ABRIL LAS AGUAS MIL Lo normal en abril es normal que llueva mucho



















AL MAL TIEMPO BUENA CARA
El optimismo sobre todas las cosas

Vent turquesa...


Comentario personal: Tu poema me ha hecho reflexionar.
Es una invocación a las musas, para que ellas expliquen los misterios?


I bufa el vent ben fort,
rugint amb ràbia i desesperació,
omplint bé els pulmons,
inflant les galtes,
tocant trompetes,
allunyant paranoies malaltes,
fent-li les maletes.

Via.
Fuig d’aquí.
No tornis.
No et vull amb mi.
M’esclavitzes.
M’emmalaltisses.
Em fas agonitzar.
i no em deixes pensar.

Sol, torna sol.
Deixa enrere l’addicció
Deixa’m decidir per mi
Vull deixar ja el dol.

S’ha acabat volar sense rumb.
Queden enrere els tombs.
Tot i que no sàpiga com,
seguiré endavant tot sol.

Sé volar i tornar a aterrar,
però el vol m’allunya del mar.
L’iris turquesa em mira expectant,
em suplica per necessitat.

I dubto de mi.
I sé, turquesa, que tu no ho fas.
Sé que t’he mentit
i tu m’ho has passat per alt.

No vull que m’hagis sempre de perdonar.
No vull estar-me tota la vida justificant.
Vull sentir-me lliure i oferir-te la meva llibertat.
I que ningú et prengui el què et vull donar.

Ets la meva musa que no muda.
Em tornes la força rebuda.
El temps amb tu és etern.
Pura energia i imaginació desprens.

Saps que tu ets jo.
Saps que jo sóc tu.
Ara més que mai.
T’ho dic amb la gravetat del to,
més enllà de l’ai ai ai.

Somniem sempre,
sense ombres,
com ones,
dansant d’alegria,
allà a les roques
de la vida.

Les selves erràtiques quedaren perdudes
al passat de les errades
i l’oportunitat és percebuda
com or, robís, maragdes,
mantinguts en secret durant anys
deixant els plors als panys.

Escolta la meva ànima, mira’m endins.
Sent la terra ferma, desperta l’enginy.
Ja no em perdo, sóc amb tu allí,
on les fades són dones alades,
on els dimonis no són més que bobades,
bressol de les anades.

La mel de les meves paraules
empastifen les teves entranyes
amb passió, sense compassió,
desprenent pur coratge,
d’ anades i tornades,
de volta de tot,
brot a brot,
amb atur sense parar,
cervell fervent per cremar,
esperit predisposat a pensar.

Ets dolça de tornada.
Les teves passes són de cranc.
El teu sentit és el meu flanc.
Costat a costat,
serem grans.

Sé que no sé el què tu ja saps,
masses dies emparanoiat,
anys perduts a la irrealitat.
Emprenguem junts la veritat
i lluitem per la revolució de la bondat.

Seràs al raser del sol esperant-me .
Els segles no ens separaran.
El temps endolcirà les nostres passes,
núvol a núvol, estrella a estrella, entregant-me.
Ja no volem més problemes, són masses.

Ja és hora de viure tranquil,
Ja és hora de ser feliç,
És temps de llaurar la terra
La collita ens traurà la pena.

Continuem lluitant,
mà a mà,
sense mànigues ni anells,
deixant-nos la pell,
pel nostre somni constant,
de morir abraçats, ben vells.

La lluna ja no plora

domingo, 18 de abril de 2010

Temps al temps...

Comentari personal:Carolina, me da la sensaciónon de estar ante una persona muy mayor y muy sabia que conoce los misterios de la vida y en el descubro la importancia del segundo a segundo y teniendo presente que todo termina ante un muro que es la muerte. Alguien dijo “no hay nada nuevo bajo el sol” y lo vemos en los sucesos de generación tras generación. gracias Carolina, un besito.

Mirant el sol, sabíem l’hora del dia.
La nit no tenia temps fins a l’albada.
Guaitant els núvols sabíem si plouria.
Les estacions se n’anaven i tornaven,
de quatre en quatre.

I un dia el pagès comprengué la rutina.
I estudià dia a dia, vesprada a vesprada.
Quan sembraria i recolliria la collita.
I de refrany a refrany la memòria manava.

Moltes generacions han passat,
i amb ells els hivernacles han arribat.
També els rellotges de corda i els digitals
Ara el temps està ben controlat.

Segon a segon,
Mil•lèsima de segon,
Ens cronometren la vida
Treballant vuit hores al dia.
I en el temps lliure
d’esclavitud laboral,
també correm de pressa
d’aquí cap a allà.

I neixen noves malalties, a la ment:
l’estrès i la depressió
una sorgeix per la manca de temps,
l’altre per perdre de vista l’horitzó.

Ara no vivim el temps.
Ara vivim el compte enrere.
Som màquines programades
que un bon dia s’espatllen.

El passat es menja el present i el futur.
El temps va d’en davant cap enrere.
La mort farà de la nostra vida un mur.
Som el temps que ens queda.

Història...

Martin es arraulir i va sentir que la puja li calava fins els ossos, no sabia quines eren les seves llàgrimes i quines les gotes de puja que solcaven les seves galtes.


Va mirar al seu voltant i va veure la figura prima, ossuda del moix desmanegat i pudent que buscava menjar al cubell de les escombraires. I per un moment es va sentir identificat amb aquell moix.
Potser no eren una mateixa cosa?. Tots dos estaven iguals de femolencs amgdós furgaven a la recerca d'alguna cosa, tots dos estaven orfes d'afecte i als dos la carrec els va acollir.


En un momnt donat les seves mirades es crus, només unes dècimes de segon i el gat va fugir d'ell i en aquell precís instant es va trancar la màgia de la complicitat i Martín es va trobar només tot sol veient la seva imatge reflectida en un bassal i per primera vegada es va reconèixer a si mateix.

jueves, 15 de abril de 2010

En prosa...


















Damunt el cel veig un drac
brodat de foc, un drac que guarda una jove en estrany lloc. Sos cabells creixen i creixen per dins l'espai. El drac no la deixa viure, ni ara ni mai. La jove porta un vestit color de nard; sobre la tela, pintades, tres flors de card. A la punta dels cabells llenques de lluna resplendeixen dins la nit una per una.

Ben de pressa que la cerca dins la gran vall un jovençà valerós en un cavall. Travessa els llargs sementers, la nit fa por, una por fonda que crema l'arrel del cor.-Cavaller, bon cavaller, alerta al drac, que s'amaga rere els núvols ran d'aquest llac. -No temeu, estelets, no, no temeu ara, que jo no tenc gens de por, vull dar la cara.

El drac enfurit bramula, treu foc pel nas, cent llamps forcats resplendeixen sota el seu pas. -Cavaller, cavalleret, ai, si t'aplega, ja pots fer valent l'escut, que el drac ofega! -No temeu, que dins les mans tenc una daga. Ran d'aquest tall esmolat, la mort s'hi amaga. -Cavaller, cavalleret, vés-te'n a casa. -A casa, no hi vull anar sense la dama. A casa, no m'hi envieu, que ella em reclama.

El cavaller, tan ardit, entrà en batalla, -el drac treia pels queixals foc i metralla. Res no atura aquell guerrer. Les espasades sobre el coll de l'enemic cauen fiblades. I el firmament s'omple de sang, roja és la nit; roses enceses que esclaten talment un crit.

Sobre la fosca dels parpres el drac és mort. Quan repiquin les campanes que toquin fort. Que repiquin nit i dia que és bon treball. Pels sementers de la fosca corre el cavall.