BLOGGER TEMPLATES AND TWITTER BACKGROUNDS

Quina és la seva preferència a l'hora de viatjar

lunes, 19 de abril de 2010

Michelangelo Buonarroti...

Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni ,(Caprese, 6 de març de 1475-Roma, 18 de frbrer de 1564), també conegut simplement com Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeya i arquitecte renaixentista.

Durant més de setanta anys el seu treball es va realitzar a Florència i Roma, que era on vivien els seus grans mecenes, lafamília Mèdici de Florència, i els diferents papes romans. Va ser el primer artista occidental al qual van publicar dues biografies en vida:

  • Le Vite de' più eccellenti pittori, scultori, ed architettori de GiorgioVasari, publicada el1550 , en la primera edició de la qual fou l'únic artista viu inclòs.
  • Vita de Michelangelo Buonarroti, escrita per Ascanio Condivi el 1553, pintor i deixeble de Miquel Àngel, que recull dades facilitades per l'artista mateix.

Va ser molt admirat pels seus contemporanis, que l'anomenaven el Diví. Benedetto Varchi, el 12 de febrer de 1560 li va enviar una carta en nom de tots els florentins:

« ...tota aquesta ciutat desitja submisament poder-vos veure i honrar-vos tant de prop com de lluny... La vostra Excel·lència ens faria un gran favor si volgués alegrar i honrar amb la seva presència la seva pàtria. »

Va triomfar en totes les arts en què treballà. L'escultura, segons havia declarat, era la seva predilecta i la primera a la qual es va dedicar; a continuació va dedicar-se a la pintura, quasi com una imposició de Juli II , i que es va concretar en una obra excepcional que magnifica la volta de la Capella Aixtina. ; i en els seus darrers anys va realitzar projectes arquitectònics. Com que era molt perfeccionista, si trobava el més petit defecte en una de les seves obres, considerava que era un desastre.


ESCULTURA


Dona i Ocell de Joan Miró

L'escultura és una de les Belles Arts en la qual l'artista s'expressa mitjançant volums i espais. És l'art de modelar o tallar en fang, pedra, fusta o un altre material. L'escultura és l'art plàstic pròpiament dit ja que és l'art de modelar figures i reproduir objectes amb volúm. En ella, s'incloïen antigament totes les arts alfareres, les de talla i cisell juntament amb les de fosa i modelat. També s'entén per escultura l'obra feta per l'escultor.
















La pintura és l'art de

pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors. La pràctica de l'art de pintar, consisteix en aplicar, a una superfície determinada –un full de paper, un llenç, un mur, una fusta, un retall de teixit, – una tècnica determinada, per obtenir una composició de formes, colors, textures, traços, etc. donant lloc a una obra segons uns principis estètics.

La pintura és una de les expressions artístiques humanes més antigues i una de les sis Belles Arts. En l'estètica

o teoria de l'art modernes la pintura es considerada com una categoria universal que comprèn totes les creacions artístiques fetes sobre superfícies. Una categoria aplicable a qualsevol tècnica o tipus de suport físic o material, incloent els suports o les tècniques efímeres així com els suports o les tècniques digitals.















L'arquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques. Una definició més ampla també inclouria el disseny de tot l'ambient o entorn construït: des de l'urbanisme, passant pel disseny urbà, fins el disseny demobles . És una de les sis belles arts . Determinats edificis o altres construccions són percebuts com a símbols culturals i polítics i en algunes ocasions com aobres d'art , ja que poden ser considerats prim

àriament en funció de la seva forma o estructura sensible o de la seva estètica.

El disseny arquitectònic és impulsat principalment per la manipulació creativa de la massa, l'espai , el volum, la textura, la llum, els materials, els plànols, i els elements pragmàtics, com ara els costos, la sonstrucció i la tecnologia , per tal d'assolir un fi que és estètic , funcional i, sovint, artístic. Això distingeix l'arquitectura de l'enginyeria, la qual s'impulsa principalment per la manipulació creativa dels materials i les formes, en recórrer als principis científics i matemàtics.

Diverses civilitzacions històriques sovint són conegudes principalment a través dels seus assoliments arquitectònics, així com és el cas de diverses ciutats, regions i cultures. Alguns edificis, com ara les piràmides d'Egipte i el Colosseu romàsón símbols culturals, i constitueixen una important baula de la consciència pública.


























En literatura, la poesia és l'art d'expressar, en paraules, el contingut espiritual propi, mitjançant mots disposats segons la mètrica . La poesia popular és la poesia creada per poble per expressar la seva identitat, amb unes vivències elementals, i permanents, en les que es reconeix com a tal poble.

També es diu poesia d'una obra en vers. Hi podem distingir les obres escrites en vers; i el conjunt d'obres poètiques d'un poeta, o de diferents poetes, produïdes en una època, una llengua determinada, un gènere, etc.

Es diu poesia del contingut formós, o de la forma bella d'una obra literària.

Tradicionalment, es distingeixen tres gèneres poètics: l'èpic, el líric i el dramàtic.

Sense especificitat temàtica, la poesia moderna es defineix per la seva capacitat de síntesi i d'associació. La seva principal eina és lametàfora, és a dir, l'expressió que conté implícita una comparació entre termes que naturalment se suggereixen uns als altres, o entre els que el poeta troba subtils afinitats. Alguns autors moderns han diferenciat metàfora d'imatge, paraules que la retòrica tradicional emparenta. Per aquests autors, la imatge és la construcció d'una nova realitat semàntica mitjançant significats que en conjunt suggereixen un sentit unívoc i alhora diferent i estrany.

El Dia Internacional de la Poesia és el 21 de març.


YA ME HA NACIDO UN BUCHE EN ESTA FATIGA

Ya me ha nacido un buche en esta fatiga,
como el agua hace a los gatos en Lombardía
o en cualquier otro lugar que exista
donde a la fuerza vientre y mentón se arriman.
La barba al cielo, y la memoria siento
sobre la joroba, y tengo el pecho de arpía,
y el pincel sobre el rostro todavía
lo convierte, goteando, en rico pavimento.
Y los lomos me han entrado en la panza,
y hago del culo contrapeso de la grupa,
y sin los ojos doy pasos en vano.
Por delante se me alarga la corteza,
y para plegarse atrás se amontona,
y me tiendo como un arco de Soria.
Por eso falaz y extraño
surge el juicio que la mente aporta,
pues mal se trae por cerbatana torcida.
Mi pintura muerta
defiende ya, Juan, y mi honor,
que no es este buen lugar, ni yo pintor.

0 comentarios: