La tauromaquia ...

La tauromàquia: (del grec ταῦρος, bou, i μάχεσθαι, lluitar) en el seu significat ample, es refereix a tot allò referent a la pràctica de bregar bous, i la seua expressió més elaborada són els Bous al Carrer, una forma d'espectacle festiu practicat al País Valencià i a les Terres de l'Ebre . A gran part de la península ibèrica i a alguns països de Llatinoamericà , es practica el toreig, un espectacle que generalment acaba amb la mort del toro.

Aquesta activitat té antecedents que es remunten finsl'Edat de Bronze, i s'ha desenvolupat al llarg dels segles com una forma de demostració del coratge, en la línia d'algunes tribus que encara practiquen ritualment la transició de la infantesacap a l'edat adulta.

A més de l'espectacle, la tauromàquia inclou la criança dels bous, les normes de protecció i adequació dels carrers, la classificació dels bovins d'acord al seu pelatge, comportament i port, etcètera. Al País Valencià i a les Terres de l'ebre els bous són presents en les festes tradicionals de diversos pobles com ara els Bous al Carrer, els bous a la Mar a Dénia, el bou capllaçat , el bou embolat , i el terico de la Cuerda o bou en corda, a Xiva.

No obstant açò, la pràctica més coneguda a tot arreu del món són lescorregudes de bous, en què un matador brega el bou amb objectes punxents fins fer-lo morir amb una estocada d'espasa, considerades per a molts com a element identitari d'Espanya, de Mèxic, de Baiona i Pamplona al País Basc i de les Boques del Roine, Occitània i alhora en el mateix marc, per algunes comunitats en defensa dels drets animals, com un acte de crueltat.

Història...

Felip V de Borbó (1700-1746) considerava la Festa un espectacle bàrbar i cruel, i la noblesa, fascinada pels usos i costums versallescs portats pel rei i per cortesia cap al mateix, abandonà les places i el toreig a cavall.

Aleshores el poble, va aprofitar l'oportunitat, va saltar a l'arena, es va apoderar de la festa i va crear el torneig tal i com és en l'actualitat. Era el primer pas de la revolució que, suportant-se en el motí d'Esquilache, afloraria després al segle XIX

Durant el primer terç del segle XVIII, fins 1733 , els valirangueros , coneixedors i majorals de les ramaderies , van succeir als senyors; però a partir d'aquesta data el matador de a peu es guanya el favor del públic.

A principis de segle XIX, Ronda (Andalusia) esdevé el centre renovador de la tauromàquia, que adopta la fesomia moderna. Al País Vlencià la primera plaça de bous fou la de Boicairent 1843, que a més és l'única excavada en la roca.

A finals del segle XX , diferents grups ecologistes de països afins revindicaren la prohibició de les corregudes de bous, sense cap èxit aparent. A principis del segle XXI algunes ciutats catalanes, d'entre d'elles Barcelona, han reivindicat certa aversio a aquesta disciplina

És una disciplina i part de l'art, però no suport per a res aquesta practica, ja que és aconseguir una satisfacció d'una manera per a res agradable, "sacrificant a un animal" em sembla terrible. Aunque sigui una font de treball molt important.