Breve honor a la dona...

Comentari personal: dir"Madre Teresa de Clacuta" es un verdader honor, un orgull indescriptible per qualcuna don. Va ser un exemple de vida de sencillez, de dignitat, de altruisme. Un exemple com persona, el va demostrar quant tenint oportunitat de salvar la seva vida, no aceptès privilegis i va tractar su mortal malaltia com qualcun del seus malalts. No deslumbra el seu exterior, però el seu interior el illumina tot. Per aixó ella es el meu exemple com honor a la dona

Biografia

Va néixer el 26 d'agost^[1] de 1910 a la ciutat de Skopje, en aquella època situada a l'imperi Otomà i que avui en dia és la capital de la República de Macedònia, en una família catòlica d'ètnia albanesa. Als 12 anys^[2] va decidir que la seva vocació era ésser missionera instal·lant-se a la població de Darjeeling, prop de l'Himàlaia.

El 24 de maig de 1931 prengué el primers vots com a monja, adoptant el nom de "Mare Teresa", i s'establí a Calcuta. El 1948 va obtenir permís del Papa per viure com monja independent i es va nacionalitzar índia. El 7 d'octubre de 1950 va ser autoritzada pel Vaticà per fundar la congregació de les "Missioneres de la Caritat" i amb l'ajut de les autoritats índies va convertir un temple hinduista abandonat en hospici gratuït per als p

obres, moribunds, cecs i, especialment, els leprosos. La seva congregació ràpidament guanyà adeptes i obrí diverses cases per a pobres a Veneçuela^[3] (1965), i posteriorment a Itàlia, Tanzània i Àustria, per repartir-se arreu del món a partir de la dècada del 1970.Reconeixement mundial

Reconeixement mundial

A principis de la dècada de 1970 va esdevenir mundialment famosa gràcies a un documental cinematogràfic "Quelcom bonic per Déu", l'autor del qual, Malcolm Muggeridge, es va convertir posteriorment al catolicisme.

El 1971 el Papa Pau VI li concedí el primer Premi de la Pau Joan XXIII per la seva dedicació a eradicar la pobresa, la seva caritat cristiana i els seus esforços per aconseguir la pau. Així mateix posteriorment li foren concedits el Premi Kennedy (1971), el Premi

Internacional Albert Schweitzer (1975), el Premi Balzan (1979), l'Ordre del Mèrit del Regne Unit (1983), la Medalla Presidencial de les Llibertats dels Estats Units (1985) i la Medalla d'Or del Congrés des Estats Units (1994). El 1972 fou guardonada a l'Índia amb el Premi Nehru per la promoció de la pau internacional i el 1980 li fou concedida la Bharat Ratna, la més alta condecoració civil del seu país d'acollida.

El 1979 li fou concedit el Premi Nobel de la Pau pel seu

treball emprès en la lluita per a superar pobresa i els senyals de socors, que també constituïxen una amenaça per la pau. Refusà participar en el banquet concedit als guardonats de totes les categories dels Premis Nobel i preguntada sobre com es podia promoure la pau arreu del món, la Mare Teresa contestà: "Aneu a casa i estimeu a l

a vostra família". Així mateix cedí la quantitat monètaria rebuda en la concessió del premi pels pobres d'arreu del món.

Ferma contrària a l'avortament i el divorci participà en diverses accions per denunciar la fam a Etiòpia o en ajuda les víctimes de les radiacions de l'accident de Txernòbil ajudada per treballadors de la Creu Roja Internacional. El 1991 retornà al seu país originari, Albània, per obrir un centre de les Missioneres de la Caritat a Tirana.

"Óscars"

comentari personal: l'escenografia és una de les belles arts com l'escultura, musica etc, per això es estimula i premia a totes les persones que són innovadores, creatives, en aquestes disciplinas.El premi es diu "Oscar

Els Premis de l'Acadèmia, més coneguts com a Oscars, són uns premis cinematogràfics atorgats anualment per l'Academia de les Arts i les ciències, Cinematogràfiques a Los Angeles, Califòrnia , organització que en l'any 2002 superava els 6.000 membres, tots ells professionals del cinema en les seves diverses especialitats, com ara productors, directors, actors, guionistes, directors de fotografía i molts d'altres.

El premi, una estatueta daurada que representa un home sostenint una espasa, es diu Oscar des que, segons conten, Margaret Herric va exclamar al veure-la que s'assemblava al seu oncle Oscar.

Història

La primera cerimònia de lliuram

ent dels premis de l'Acadèmia va tenir lloc el 16 de maig de 1929 en l'hotel Hollywood Roosevelt, transcorrent sense sobresalts al conèixer-se els noms dels premiats des del 18 de febrer.

Al concurs es presentaven originalment les pel·lícules estrenades a Los Àngeles des de l'1 d'agost fins al 31 de juliol de l'any anterior a la cerimònia de lliurament dels premis. Per als premis de 1933 es va acordar perllongar el termini d'estrena fins al 31 de desembre de 1932 data que es va mantenir a partir de llavors, de manera que a partir de 1934 concursen les pel·lícules estrenades entre el 1 de gener i el 31 de desembre.

La condició que les pel·lícules hagin d'haver estat projectades a Los Angeles va provocar que Charles Chaplin obtingués el 1973 l'Oscar a la millor banda sonora per Llums d'escena, una pel·lícula que havia estat realitzada el 1952

L'elecció dels guanyadors es realitza en dues etapes. En la primera són nominats a l'Oscar cinc possibles guanyadors. Aquesta nominació la realitzen els membres de l'acadèmia que pertanyen a la mateixa especialitat dels nominats. Així, per exemple, els actors voten als actors que són nominats, els guionistes als guionistes, i així successivament. Per contra el guanyador en cada categoria és triat per la totalitat dels membres de l'Acadèmia, sigui quina sigui la seva especialitat. Totes les votaci

ons es fan en secret i la dels guanyadors de tal forma, que cap membre de l'Acadèmia coneix els resultats. Per a això intervé una prestigiosa empresa d'autoria, que és l'encarregada de fer el recompte dels vots. Fins al moment de la cerimònia, en el qual són presentats els nominats de cada categoria i és obert el sobre lacrat amb el nom del guanyador, només existeixen especulacions.

Poema, Ni sang ni gens...

Comentari: Estic d'acord, si important són els llaços genètics (filials).
També és important i no hem d'oblidar-ho, és l'amor humà (l'amor al proïsme).
La metàfora em va agradar moltíssim és molt propera.
Gràcies Carolina un petonet.


Ni sang ni gens

Vaig néixer sol,
amagat sota una col.
No tenia mare ni pare.
Però sí el calor d’un contenidor.
Les meves primeres percepcions
foren un munt de males olors
Podia haver mort.
I no em va donar la gana.
Vaig plorar ben fort.
I vaig tenir sort.
Per allí uns nins passejaven.
Les seves veus em consolaren.
La soledat ja s’evaporava.
La companyia es respirava.
Els seus crits atragueren a altres.
De cop, vaig passar d’estar sol
a estar rodejat per una gentada.
Una sirena sonava
al compàs d’unes llum carabasses.
El món content celebrava
la meva nua arribada.
Uns braços m’acolliren.
Eren àngels amb bates blanques.
Em rentaren, em vestiren.
Ja ni fred ni calor passava.
Al cap dels dies…
em regalaren una família.
Ara ja tenia pare, mare i germà gran.
Amb ells he descobert l’amor.
Amb ells he rigut i he plorat.
Amb ells sempre hem fet pinya.
Entre nosaltres no hi ha mentides.
Només ens estimem sense condicions.
Som fidels i estem allà quan ens necessitem.
Les penes, les compartim, i ens recolzem.
La família no és sang i genètica,
sinó és omplir el buit de soledat d’aquest planeta.
Passi el que passi,
Faci el que faci
La meva família sempre em farà costat.
Família és l’amor ben trobat.
Carolina Ibac

Industrialització i societat a l'Espanya del segle XIX

LA POBLACIÓ ESPANYOLA AL SEGLE XIX

1-Causes del descens de mortalitat que hi va haver a Espanya durant el segle XIX
Augment de població agrària i una alimentació millor
Unes condicions higieniques millors i gran avanços médics

2-Per què varen haver d'emigrar molts de pagesos? Cap a on se n'anave?
Per què tenien poques oportunitats de feina . Se'n anaven cap a les zones més industrialitzades (Madrid, Barcelona, Biscaia).

LES TRANSFORMACIONS EN L'AGRICULTURA


1-La reforma agrària
La reforma agrària liberal pretenia canviar les formes de propietats i de producció de l'Antic Règim
Per dur a terme la reforma agrària es varen vendre les terres de l'Esglèsia i del municipis o ajuntaments a particulars. Aquest proces de vendres es va anomenar desamortització
2-Un desenvolupament agrari escàs
Estaven els latifundis ( grans propietats)
minifundis (petites propietats)
El cereal era el conreu principal de la Meseta.
Al nord peninsular , es conreaven patates ; a Galícia també blat de les Indies , i a la zona Mediterrànea, arròs i cítrics. A catalunya i a la Rioja hi va haver una gran expansió de la viticultura, i a Andalusia, l'olivera.

ELS INICIS DE LA INDUSTRIALITZACIÓ

1-Els roblemes de la industrialització

*La poca capacitat de compra de la població, que era majoritàriament pobra.
* Les poques inversions en la indùstria perquè amb prou feines hi havia burgesia.
els transports (males carreteres i retard del ferrocarril)
Lescassetat de minerals i d'energia .
2-La indústria tèxtil.
Durant el segle XVIII ja es produïen a Catalunya teixits estampats de cotó (indianes).
El 1833 es va instal-lar la primera màquina de vapor a la indùstria tèxtil, que va tenir un gran desenvolupament a Catalunya. El carbó s'importava per mar, la qual cosa va fer que moltes fàbriques s'instalassin a la costa.

MINERIA I FERROCARRIL
Les activitats mineres més importants varen ser les del carbó i del ferro a causa de l'expansió de la siderúrgia.
1- construcció del ferrocarril
El ferrocarril es va fer amb una estructura radial , amb centre a Madrid , i una amplada entre carrils més gran que la de la resta d'Europa. Aquesta diferència de via va dificultar el comerç, perqè obligava al transbordament de mercaderies a la frontera.

Comentario : muchas gracias por dedicarnos el tiempo,
y crear poemas tan realista i sensibles, que transimiten infinidad de emociones
me gusta mucho.

Les paraules no tenen lloc,
a l’ombra del record mort,
de vegades et tombo, junts,
de vegades la vida empresona,
i tant si ets home com dona,
què més ens dóna? Tot és mort:

És mort el barrot que empresona,
és morta la cel·la que ens mira,
endins la garjola de presó i escola,
doncs un pensament únic ens allunya,
de l’univers sense unitat i el cant,
masses papers ens fan com ens fan,
víctimes de l’engany del més gran.

Brota, allibera’t, llibertat eterna,
revela’t, musa dels somnis turqueses,
cap allà on la mar és destí d’estels,
cap allà, als anhels, de llibertat.

I no diguem mai que les somnis acaben,
quan tot just tot neix a la teva mirada,
feta de mi·lenis i mar, de llum i raser,
quan m’obres les portes, trenques barrots,
tant de bo un dia no hi hagi presos muts,
tant de bo un dia tots tinguem de tot, tot,
i doncs, no ens mereixem menys, tenim la clau

Llimem els barrots

Comentari :moltes gràcies per crear un poema d’un dret amb tanta vàlua com és la llibertad. És un tema vertaderament ampli, m’agrada moltíssim. =)

Rere els barrots, veig la llibertat com dansa.

Nua de complexes, nua d’obligacions, nua de sort.

S’estima a si mateixa, estima a tothom, de cor.

I jo la miro des de la garjola, molts errors comesos, masses.

Les lleis de la natura ens esgarrapen el primer tros de llibertat, de vida.

Les normes socials tot seguit ens retallen els límits, això sí i això no. Oi, tant!

Deixes de ser lliure allà on jo començo a ser-ho. Llibertats compartides.

La generositat ens fa regalar engrunes de llibertat en favor de la societat.

Existeix la llibertat?

L’absoluta llibertat dorm en

un concepte utòpic.

Qui té la veritat?

La llibertat és com un ventall de colors.

No és cap tòpic.

Els esclaus tenien el color fosc, ben fosc.

Els amos tenien el color blanc, ben blanc.

Després seguiren els serfs i els seny

ors.

Més endavant, els mestres i els aprenents.

I finalment, arribaren els patrons i els obrers.

Ara la llibertat pren el color verd del diner.

De presons, n’hi ha una pila:

La presó capitalista.

La presó de l’armari.

La presó dictatorial.

La presó cultural.

No acabaríem mai.

Quedar-se sense llibertat no té misteri.

El seu foment troba un munt de dificultats:

repressions, prohibicions, insatisfaccions.

Els esclaus emmudits, ben nus d’expressió són.

Anem llimant els barrots,

una mica cada dia.

La llibertat és un brot

que neix, creix i mor

Hemofília...

Comentario: per a jo l'hemofília, com moltes altres malalties no podem ignorarles i tenim el deber de coneixer aunque sea un coneixement bàsic de ella. Deseo que la tecnología avance lo suficient pero donar una millor calidad de vida als malalts.

L'hemofília és un conjunt de malalties hereditàries ocasionades per la carència o defecte d'algun factor de coagulació , com ara el factor VIII a l'hemofília A i el factor IX a l'hemofília B.

En contra del que es pensa comunament, la síndrome més comuna no és la presència d'hemorràgies espontànies, sinó la formació d'hematomes a causa de traumatismes o cops menors; l'agreciò plaqueàrea no està alterada en les persones hemofíliques, el temps de sagnat Ivy és normal. També és patognomònic l'hemarteosi o el sagnat intern de les articulacions, ja que no s'hi troba el factor tissular, que es el desencadenant de la via extrínseca de la coagulació, l'única funcionant en hemofílics.